Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Noticies > Caminada integral 2015
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
 
Caminada integral 2015  Caminadas - La Totalitat de la ruta    
Més de 30 caminants seguiren les petjades de san Josepmaria en el seu camí cap a Andorra    

inserir comentarisinserir comentaris
veure comentarisveure comentaris (6)

imagen1
     
En els prats d'Aubenç      

 

Del 22 al 27 de juny proppassat va tenir lloc la IX caminada integral del pas dels Pirineus. Aquest any estàvem un grupet de Lleida, de València i de Barcelona, fins arribar a unes 30 persones. També s'hi apuntà un noi francès, que es deia Hug, que no parlava ni castellà ni català.

 

El dilluns 22 al vespre ens vam trobar a Pallerols. La sorpresa de veure la rectoria gairebé acabada va ser enorme. Vam dormir millor que mai repartits per les cambres: uns al forn, altres a l'altell de la cuina, i altres prop de la sala gran. Feia calor però amb les finestres obertes s'hi estava bé.

 

Com que la previsió de pluja per al dimarts era alta, vam celebrar la missa a l'església de Pallerols, enlloc de la Ribalera, com teníem previst inicialment. Vam anar molt bé d'horari i a les 13:00 ja estàvem dinant a la Ribalera. Fins aleshores vam tenir dos expedicionaris amb problemes estomacals, suposem perquè van menjar alguna cosa en mal estat el vespre anterior. A la Ribalera vam estar molta estona, per evitar la calor del migdia i perquè els afectats estaven dormint per veure si recuperaven forces. Vam iniciar l'ascens a les 16:00 hores, molt tranquil·lament. A les 18:00 ja estàvem a dalt. L'Hug, un dels malalts, va pujar molt sacrificadament i quan va arribar a dalt estava molt content. El temps amenaçava tempesta però de moment estàvem salvats.

 

Aquí va començar el problema. La furgoneta amb les tendes no va arribar a l'hora, i nosaltres anàvem veient com s'acostava la tempesta. A les 19:00 va començar a ploure a bots i barrals, amb pedra inclosa. La gent, per passar l'estona amb alegria, va començar a cantar. Fins i tot vam resar el rosari sota la pluja, ben junts els uns amb els altres per no tenir fred. La furgo va arribar a les 19:15, però ja estàvem tots calats. Vam muntar les tendes plovent, vam sopar fruita i una magnífica coca de Sant Joan com vam poder, i ens vam ficar ràpidament al sac perquè feia força fred. Va ploure durant 3 hores seguides.

   
     
Anar al text  Ir al texto 
   
La sortida de Pallerols
 - La sortida de Pallerols
   
   
     
En la casa del Corb
 - En la casa del Corb
   
   
     
A la muntanya del Corb
 - A la muntanya del Corb
   
   
     
En el poble d'Ares
 - En el poble d'Ares
   
   
     
La vista de la Vall de Cabó, des d'Ares
 - La vista de la Vall de Cabó, des d'Ares
   
   
     
En el coll d'Ares
 - En el coll d'Ares
   
   
     
Un descans en el camí
 - Un descans en el camí
   
   
     
Baixant des de Baridà cap al riu Segre
 - Baixant des de Baridà cap al riu Segre
   
   
     
En els Cortals de Cal Roger
 - En els Cortals de Cal Roger
   
   
     
Pujant a la collada de la Torre. Al fons la vall del Segre i el camí que hem recorregut des d'Aubenç
 - Pujant a la collada de la Torre. Al fons la vall del Segre i el camí que hem recorregut des d'Aubenç
   
   
     
Acampada a la Collada de la Torre. L'endemà arribàrem a Andorra
 - Acampada a la Collada de la Torre. L'endemà arribàrem a Andorra
   
   
     

El dimecres era Sant Joan i la temperatura era bona. Vam baixar alegrement i lleugers fins les Masies de Nargó, amb ganes d'arribar a Fenollet. A les 14:00 ja hi érem i com sempre la Rosa ens va tractar de meravella, amb un dinar esplèndid tal com van tenir els expedicionaris de l'any 1937. A les 16:00 ja tornàvem a caminar. La pujada del coll de Santa Fe després de dinar es fa dura, però es curta, i ens esperava la piscina del càmping d'Organyà. Vam arribar-hi a les 18:30, i tot seguit ens banyàrem, després la missa i finalment el sopar al mateix càmping. Un dia perfecte.

 

El dijous 25 vam aixecar-nos ben aviat per pujar el mític Ares en una bona hora. A les 8:00 ja estàvem caminant i cap a les 11:00 ja érem a dalt fent un merescut descans. Com cada dia, vam llegir els relats de les expedicions del 37 per ambientar-nos i conèixer millor la història del camí. A les 13:00 dinàvem uns magnífics entrepans i gazpatxo ben fresc que ens va pujar el Santi, que va fer una tasca de intendència formidable. A les 18:00 ja érem a Noves de Segre i vam conèixer el nou allotjament: el casal social del poble, cedit amigablement per l'ajuntament. Dutxa, missa i un sopar que va acabar amb jocs de taula ben animats.

 

El divendres venia la etapa dels rius. Estàvem engrescats en travessar els vorals del Segre inundats, però aquest any estaven força secs i quasi no vam trobar aigua. A les 13:00 ja érem al golf, on tornàvem a tenir en Santi amb entrepans i el gazpatxo congelat. La pujada a la collada la vam iniciar a les 16:30 per evitar la calor. Es van incorporar aleshores més expedicionaris, alguns d'ells vells coneguts com en Javier, en Pedro i l'Emilio. De pujada ens vam refrescar a la font de la Guàrdia, amb una aigua fresca i boníssima, i a les 20:00 ja estàvem plantant tendes a la Collada de la Torre i preparant el sopar. A les 21:00 va arribar un grup nombrós de Lleida, encapçalats pel Paco i en Xavi, que s'unirien a l'expedició. Vam resar el rosari al voltant del foc abans de dormir en la magnífica collada, en un prat esplèndid.

 

El dissabte vam iniciar molt puntuals la caminada. No volíem arribar tard a l'Aplec de sant Josepmaria que se celebrava a la Borda del Gastó. Després de la dura baixada de la collada, vam superar amb èxit la Cabra Morta i vam pujar ràpidament al Mas Alins. Allí vam trobar uns altres excursionistes que també es dirigien a l'aplec caminant. L'arribada a la Borda del Gastó i veure l'altar preparat i molta gent, mes de 250 persones reunides allí, va ser molt reconfortant. Havíem arribat a Andorra!

 

Allí tingué lloc una missa a l'aire lliure, concelebrada pels arquebisbes de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, i d'Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, juntament amb altres 13 sacerdots vinguts de molts llocs del món, amb un retaule de fons immillorable: les muntanyes d'Andorra i el que significaven per a nosaltres: una terra d'acollida i de llibertat, després de superar 5 dies d'esforç i moltes hores de pujar i baixar sense parar.

 

Després de la missa i del dinar, ens vam acomiadar i cadascú tornà a casa, ben conscients d'haver començat l'estiu de la millor manera possible i ben segurs que la majoria ens trobarem de nou l'any que ve. Val la pena!

 

Els assistents foren,

De Lleida: Toni Cucurull, que era el cap de l'expedició, Carlos Seire, Gabriel Pijoan, Xavi Blavia, Carles Llovera, Edu Ponsoda, Santi Arribas, Miguel Vizuete, Joan Carles Pujol, Joan Carles Amigó i Alfons Solans amb uns amics seus.

De València: Javier Furió, Ángel Pérez, Jaime Soriano, Alberto Esteve, David Rey, Antonio Galisteo i Mn. Javier Santos.

De Barcelona: Òscar Simo, Ignacio Pérez Calvo, Juan Pérez Calvo, Pablo Díez, Pedro Júdez, Emilio Fernández Urias, Javier Jover i Mn. Carlos Palos.

De França: Hug Sabatier.




   

 6 Comentaris
   
  Autor Jordi | 02/08/2015
   Comentari Gracias por la corrección. Ya está inscrito.
   
  Autor Ignacio Soriano Tarín | 02/08/2015
   Comentari Os habéis dejado de nombrar a un asistente de Valencia, en concreto a Jaime Soriano, es el de la derecha de la tercera foto e izquierda de la cuarta foto y sale en otras. Muchas gracias y saludos cordiales.
   
  Autor Xavier | 02/08/2015
   Comentari Muchas felicidades a todos los expedicionarios, en especial a Pablo Díez!
No deixeu mai de publicar aquestes petites grans coses, gràcies
   
  Autor mercedes | 02/08/2015
   Comentari no dejéis de mandarlo porque esprecioso y disfruto mucho vi,endolo.
muchas gracias
   
  Autor Geraldo Morujão (Viseu - Portugal) | 02/08/2015
   Comentari En hora buena
   
  Autor Pablo Díez Albareda | 01/08/2015
   Comentari Cuando mis padres me preguntaron si quería hacer el paso de los Pirineos enseguida les dije que sí aunque sólo conocía a un chico que iba. Cuando me enteré en qué consistía la aventura,
85 km en 5 días!! siguiendo las huellas de san Josemaría, me impresioné pero aún así me lancé.

Y llego el gran día. Cogimos un autobús hasta Lleida. Al día siguiente empezamos la excursión tras celebrar misa en la misma iglesia donde san Josemaría la celebró antes de empezar su camino. Pronto empezaron las verdaderas aventuras. El primer día, cuando llegamos cansados al lugar de acampada tras caminar unas 6 horas, no estaba el camión con las tiendas de acampada y encima no paraba de llover. Pero con ilusión, empezamos a cantar canciones. (No sé si eso ayudó mucho porque continuó lloviendo todavía más pero al final llegó el camión). Rápidamente, montamos las tiendas y nos fuimos a dormir. Estos incidentes inesperados todavía hacían más divertida la aventura y sobretodo ayudaba a conocernos y a unirnos todos más de prisa. No sé si Hugo pensará lo mismo porque, además de no saber hablar español, se encontró mal durante toda la primera jornada.

Al siguiente día, nos despertaron a las 6 de la mañana, para empezar a andar. Otra cosa inesperada: los madrugones! En casa los madrugones sientan regular pero entre amigos en medio de la aventura, ni te dabas cuenta.

El último día fue el remate final, subimos una montaña pequeñita, ayudándonos. Cuando llegamos arriba todos nos pensábamos que habíamos acabado, hasta que nos dijeron que la misa era a unos diez minutos del lugar. Una vez allí, la televisión entrevistó a dos chicos de nuestro grupo. Después empezó la misa en la naturaleza con dos arzobispos, en conmemoración de san Josemaría. Fue la mejor forma de terminar la aventura, con una misa muy bonita una "iglesia natural" donde el techo era el cielo, las paredes eran las montañas y los árboles y el suelo eran el césped. Ha sido una experiencia que me encantaría repetir. He hecho buenos amigos y también he conocido más a san Josemaria siguiendo sus pasos durante estos días. También el esfuerzo en las pequeñas cosas, que, a pesar de alguna ampolla en el pie, todos lo hemos llevado con alegría e ilusión, ofreciendo las pequeñas molestias. Al llegar a casa mis padres me dijeron que me veían cambiado, más mayor y más contento! Así que creo que me dejarán volver el próximo año.
   
   
    Inserir comentaris
Autor  
Comentari  
     
    Codi de seguretat
Canviar codi
    Introdueixi el codi de seguretat, si us plau.

   
     


Sant Julià de Lòria, 31 de juliol de 2015
©2015. Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra



   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612