Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Noticies > Més informació sobre l'expedició des d'Eslovènia
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
 
Més informació sobre l'expedició des d'Eslovènia  Caminadas - La Totalitat de la ruta    

Des d'Eslovènia a Pallerols i Andorra

   

inserir comentarisinserir comentaris
veure comentarisveure comentaris (7)

imagen1
     
D'esquerra a dreta: Matic Lesjak, Matej Vinojčič, Mn. Feliu Torra, Vito Urbanija, Luka Čukajne i Janko Potisek      

Transcrivim a continuació algunes impressions dels caminants, que vinguts des d'Eslovènia, feren una bona part del pas dels Pirineus.

Són reflexions fetes per seminaristes, que s'estan peparant per al sacerdoci, i per tant amb un sentit fortament sobrenatural.

 

Matic Lesjak, escriu:

Del počitnic preživeti v Pirenejih je bila odlična ideja. Bogato je bilo hoditi po isti poti, kot jo novembra 1937 uporabil sv. Jožefmarija. Sama pot in raznolika narava ob zgledu življenja ustanovitelja pomagata premišljevati o smiselnih stvareh in dobro moliti. Veliko mi je pomenila tišina, v kateri smo dnevno začenjali pot, saj sem lahko med hojo zbral misli in se pogovarjal z Bogom. Ne znam si popolnoma predstavljati, kako je bilo to isto pot hoditi v času državljanske vojne, kakor jo je prehodil naš oče in poskušalo še kakih 10 000 drugih beguncev. Tudi na to sem večkrat pomislil med hojo, ko ni bilo več nobene nevarnosti, da bi nas kdo razkrinkal ali napadel. Mi romarji, ne samo, da nismo bili ogroženi in smo lahko svobodno hodili, bili smo celo odlično materialno preskrbljeni. Zahvala gre prvo g. Jordiju Pifareju, ki je vse odlično organiziral in nas spoznal z zelo prijaznimi in prisrčnimi domačini. Predvsem smo bili zelo lepo sprejeti v kraju Organyà. V tej slikoviti vasici smo se lepo povezali z lokalno družino, tu smo šli nekajkrat k sveti maši, kjer nas je lepo sprejel domači župnik in občestvo, eno jutro pa se je potrudil tudi sam župan in nas peljal do izhodiščne točke tistega dne. Lep je bil prizor zadnjega dne, ko smo v dolini zagledali prvo mesto v Andori Sant Julià de Lòria in kakor Jožefamarijina skupina beguncev tudi mi zapeli »Salve regina …«. V tem mestu je bilo našega peš romanja konec, a smo v dveh dneh še prav dobro spoznali tudi malo Andoro. Zopet smo bili navdušeni nad prijaznostjo in ustrežljivostjo domačinov, saj je nas je ves čas po tej lepi hriboviti državici vodil mladi Aleix, deležni pa smo bili tudi najboljšega kosila pri gospe Conxiti. Očarale pa so nas tudi naravne lepote dolin in hribov Andore, urejenost glavnega mesta in drugih krajev. Pred odhodom iz države smo se šli priporočit še v njihovo narodno Marijino svetišče Meritxell ter tako v sklopu naših skupnih romanj obiskali še zadnjo svetišče Rute Mariane.

 

Jožefmarija je na tej poti doživljal kar nekaj stisk, predvsem dve hujši. A hkrati je bil po prvi krizi v Pallerollsu deležen posebne milosti in Božje tolažbe, ko je prejel posebno želeno znamenje - zlato vrtnico in iz tega razloga nadaljeval beg. Tako smo tudi mi na tej poti prejeli predvsem mnogo dobrega in spodbudnega. Preko prijaznih in ustrežljivih ljudi, v pogovorih med seboj in z Bogom. Zato lahko na koncu rečem, da je ta pot za nas na nek način skoraj to, kot je bila za Jožefmarijo vrtnica, torej jasno znamenje in spodbuda Boga, da moramo vztrajati in zvesto hoditi naprej po poti, ki nas čaka doma v Sloveniji - služiti Bogu in Cerkvi, ljudem in našemu narodu. 

 

Passar part de les vacances als Pirineus va ser una idea estupenda. Caminar pel mateix camí que va recórrer sant Josepmaria al novembre de 1937 va ser enriquidor. Seguir el mateix camí, veure els mateixos paisatges i meditar l'exemple de la vida del fundador de l'Opus Dei ajuden a reflexionar sobre el sentit de les coses en un clima d'oració. El silenci, amb el qual cada dia hem començat a caminar, ha estat important, ja que mentre caminava em venien idees per conversar amb Déu. No sé imaginar-me perfectament, com va ser el recorregut d'aquest camí en el temps de la guerra civil espanyola, com el va recórrer sant Josepmaria i ho van intentar altres 10.000 refugiats que van arribar a Andorra per diferents camins. També he pensat moltes vegades en el camí, sabent que nosaltres no teníem cap perill que ens descobrissin o ataquessin. Nosaltres pelegrins, no només no estàvem amenaçats sinó que lliurement caminàvem i a més ens van atendre magníficament en tot el tema material. Gràcies en primer lloc a Jordi, que va organitzar tot perfectament i ens va presentar a persones del territori molt amables i afectuoses. Principalment vam ser molt ben rebuts a Organyà. En aquest pintoresc poble vam fer amistat amb una simpàtica família (Mariano i Lluïsa), vam anar dues vegades a Missa, vam ser ben acollits pel rector i la comunitat parroquial, un dia ens va acompanyar l'alcalde al lloc d'inici de la caminada d'aquest dia. Fantàstica va ser l'escena de l'últim dia quan vam veure a la vall la primera població d'Andorra, Sant Julià de Lòria, i igual que el grup de sant Josepmaria vam cantar la Salve Regina ... En aquest lloc es va concloure el nostre camí a peu, però va seguir un dia i mig la nostra visita a Andorra. De nou ens va entusiasmar l'amabilitat i la disponibilitat de la gent local, ja que tot el temps en aquest bonic i muntanyós país ens va acompanyar Aleix, vam ser convidats a un esplèndid dinar a casa de la Conxita, una gran senyora. Ens va impressionar la bellesa natural de les muntanyes i valls d'Andorra, la pulcritud de la capital i dels altres llocs que visitàrem. Abans de deixar el país vam anar a encomanar-nos a la Verge en el seu Santuari nacional de Meritxell i així en el conjunt de les nostres romeries vam visitar l'últim santuari de la Ruta Mariana.

 

Sant Josepmaria va experimentar en aquest camí molts patiments, especialment dos o tres més greus. Però al mateix temps en la primera crisi a Pallerols va ser partícip d'una especial gràcia i consol divins, quan va trobar el senyal que precisament havia demanat, la rosa de fusta daurada, i amb aquest signe va continuar amb pau la marxa cap a Andorra. També nosaltres en aquest camí vam rebre molts detalls encoratjadors, per mitjà de la gent amable i servicial, en les nostres converses entre nosaltres i amb Déu. Per això, al final puc dir que aquest camí ha estat per a nosaltres d'alguna manera com la rosa per sant Josepmaria, o sigui un clar senyal i una exhortació de Déu, que hem de perseverar i caminar fidelment cap endavant pel camí, que ens espera a casa, a Eslovènia: servir Déu i l'Església, a la gent i al nostre país.

 

   
     
Anar al text  Ir al texto 
   
La rectoria de Pallerols, el campament base
 - La rectoria de Pallerols, el campament base
   
   
     
Missa a la Cabana de Sant Rafel
 - Missa a la Cabana de Sant Rafel
   
   
     
Pujant al Corb
 - Pujant al Corb
   
   
     
A la vora de la casa del Corb
 - A la vora de la casa del Corb
   
   
     
Camí de la Ribalera
 - Camí de la Ribalera
   
   
     
Pujant la canal de la Jaça
 - Pujant la canal de la Jaça
   
   
     
En el pla d'Aubenç, superada la canal de la Jaça
 - En el pla d'Aubenç, superada la canal de la Jaça
   
   
     
Baixant d'Aubenç
 - Baixant d'Aubenç
   
   
     
Un descans en el camí
 - Un descans en el camí
   
   
     
A prop de Fenollet
 - A prop de Fenollet
   
   
     
Els burros de Fenollet
 - Els burros de Fenollet
   
   
     
A Andorra
 - A Andorra
   
   
     

Matej Vinojčič, escriu:

Pot, ki smo jo opravili v toplih dnevih septembra po stopinjah svetega Jožefmarija je bila zame zelo nadvdušujoča. Narava, molitev, pogovori, petje, čudoviti ljudje ... in vse drugo kar nas je na poti spremljalo je dvigalo našega duha, je poglabljalo moj in upam si trditi tudi naš odnos do Boga in do sočloveka, kljub temu, da je bila pot kar težka - predvsem nam je nagajalo žgoče sonce, kar pa je še povečalo izziv -  bi pot težko prehodili, če nas nebi notranje razveseljevala. V Sloveniji z veseljem pripovedujem o krajih in ljudeh, ki smo jih srečali.

El camí que hem recorregut en aquests calorosos dies de setembre, seguint les petjades de sant Josepmaria, ha estat per a mi molt reconfortant. La naturalesa, l'oració, les converses, les cançons, la gent fantàstica ... i tota la resta que ens ha acompanyat ha aixecat el nostre esperit, i m'atreveixo a afirmar que ha aprofundit la nostra relació amb Déu i amb el proïsme.

Tot i que el camí va ser bastant difícil -principalment ens ha afectat un implacable sol, que l'ha fet més penós- l'hem pogut recórrer per l'alegria interior i la il·lusió que teníem.

A Eslovènia he explicat amb entusiasme a molta gent sobre els llocs i la gent que hem trobat al llarg del camí.

 

Luka Čukajne, escriu:

"Pot, po kateri je hodil sv. Jožefmarija, je pot milosti, saj romarju v skalnih vršacih omogoča priti v še tesnejši stik s Stvarnikom, kot je to mogoče v hrupu v dolini; Gospoda namreč ni v silnem vetru, potresu ali ognju, ampak do človekovega srca pride kot nežen glas (1 Kr 19,9-18). In med drugim nam tudi hribi pomagajo, da ta glas lažje zaznamo. V tako vzpostavljenem odnosu z Gospodom sem torej premišljeval o svoji prihodnosti, molil za ljudi, ki so mi blizu ter spoznaval, kako biti boljši.

Vzpenjanje v hrib in nato veličasten razgled z vrha ima močno sporočilo: vsako mrtvičenje, odrekanje in trpljenje obrodi sadove, in težja kot je pot do cilja, bolj bogati so ti sadovi.

Druga stvar, ki je močno zaznamovala to romanje in bi jo rad izpostavil, pa je ravno nasprotna tišini: srečevanje s tolikimi ljudmi, ki so nas sprejeli medse, nas vodili in skrbeli, da nam ni ničesar manjkalo. Prve krščanske skupnosti so ljudje spoznali po tem, da so med seboj imeli prijateljstvo. In ob vsem gostoljubju, ki smo ga bili deležni med našim bivanjem v Pallerolsu, si lahko živo predstavljam, kaj pomeni biti skupnost Božjih otrok. Za vsa lepa doživetja: hvala Bogu in vsem, ki so nas na poti spremljali!"

 

El camí que va recórrer sant Josepmaria és un camí de gràcia, ja que fa possible al pelegrí arribar, a través de pujades pedregoses, a una més íntima unió amb el Creador, cosa que no és tan fàcil en el soroll de les valls; el Senyor certament no està en el vent fort, el terratrèmol o el foc, sinó que arriba al cor de l'home com una tendra veu (cfr. 1 Cr 19, 9-18). I entre altres coses aquestes muntanyes ens ajuden a que escoltem més fàcilment aquesta veu. En aquesta especial relació amb Déu he meditat sobre el meu futur, he resat per la gent que està al meu costat, i he vist com ser millor.

La pujada a la muntanya i després la grandiosa vista des del cim porta un missatge molt fort: cada sacrifici, renúncia i sofriment dóna fruits, i com més difícil és el camí fins a la fi, més rics són aquests fruits.

Una altra cosa, que ha marcat fortament el nostre peregrinar i que vull destacar és precisament el contrari del silenci: la trobada amb tanta gent que ens han acollit entre ells, que ens ha guiat i atès perquè no ens faltés res. Les primeres comunitats cristianes van ser conegudes per la gent precisament per això, que entre ells eren amics, s'estimaven.

En tota aquesta acollida del que hem estat partícips durant la nostra estada a Pallerols, he pogut comprovar de manera viva el que significa ser una comunitat de fills de Déu. Per totes aquestes vivències: gràcies a Déu i a tots els que ens han acompanyat en el camí.

 

Janko Potisek, escriu:

 

Pohod po poteh sv. Jožefmarija čez Pireneje je bila fizično in duhovno bogata izkušnja. Pot, ki smo jo prehodili, je bila na nekaterih mestih kar precej naporna, a je ob misli, da so po njej pred skoraj 80 leti hodili ljudje s precej slabšo opremo, v slabšem vremenu, v stalni nevarnosti, postala precej lažja. Seveda je tudi naše potovanje spremljala molitev in posebno bogati trenutki na mestih, kjer je pred 80 leti spal, molil, trpel in maševal svetnik. Med temi mesti izstopata cerkev v Pallerolsu in Cabaña de San Rafael.

Torej: slediti korakom našega Očeta je v vsakem primeru zahtevna naloga, v dobesednem in prenesenem pomenu: hoditi po poti, ki so jo prehodili na begu v Andoro med državljansko vojno, ter slediti njegovim korakom v vsakdanjem življenju, z življenjem po duhu Opus Dei, za katerega je bil poklican, da ga ustanovi.

Seguir les petjades de sant Josepmaria en el seu camí travessant els Pirineus ha estat una rica experiència física i espiritual. El camí que hem recorregut ha estat en alguns llocs molt cansat, però el pensament que per ell van caminar fa gairebé 80 anys persones bastant pitjor equipades que nosaltres, amb un clima més advers, en un continu perill, ho feia molt més fàcil. Naturalment el nostre camí ha estat acompanyat per la pregària i de moments especials en els llocs, on fa 80 anys va resar, va descansar, va patir i va celebrar Missa un sant. Entre aquests llocs destaquen l'església de Pallerols i la Cabana de Sant Rafel.

Seguir els passos de sant Josepmaria és certament una tasca exigent, en el sentit literal de la paraula: caminar pel mateix camí en la seva fugida cap Andorra durant la guerra civil espanyola, i també seguir els seus passos en la vida diària, vivint segons l'esperit de l'Opus Dei, al qual va ser cridat per fundar-lo i escampar-lo arreu del món.

 

Vito Urbanija, escriu:

Pot po Pirenejih, ki smo jo letošnje poletje prehodili štirje bogoslovci, en naš kolega in don Feliu, je bila res nepozabno doživetje. Večino vsakega dne na našem pohodu smo preživeli v čudoviti naravi, bodisi da smo se vzpenjali na visoka pobočja bodisi se spuščali v dolino, včasih po vročem soncu, včasih pa v prijetni senci gozda. Čeprav je bila pot včasih tudi naporna in dolga, nam ni zmanjkalo dobre volje in zagnanosti. Vzeli smo si  čas za molitev, pogovor, kratko malico in tudi za kakšno pesem. Zjutraj in zvečer smo obiskali prijetna mesteca in vasi ob poti, kot na primer Peramola, Pallerols de Rialb, Organya ... kjer so nas domačini zelo lepo sprejeli in bili veseli našega obiska. Vsak dan smo imeli tudi sveto mašo v starodavnih kamnitih cerkvah, enkrat pa tudi v naravi - na mestu, kjer jo je na svojem begu obhajal tudi sv. Jožefmarija s svojimi spremljevalci. Cilj naše poti je bil seveda priti do Andorre, ki nas je prav tako očarala s svojimi znamenitostmi in prijaznimi ljudmi. Vesel sem, da sem bil lahko del te poti po Pirenejih, kjer smo se učili tudi, da se je za dosego cilja vredno potruditi in če je potrebno, izbrati tudi težjo pot.

El camí dels Pirineus, que hem recorregut aquest any a l'estiu 4 seminaristes, un company nostre universitari i un sacerdot ha estat una inoblidable vivència. La major part de cada dia del nostre camí ho hem passat enmig d'una natura meravellosa, quan hem pujat alts pendents o quan hem baixat a valls profundes, de vegades sota un sol tòrrid i altres vegades caminant per agradables ombres d'algun bosc. Encara que de vegades el camí va ser llarg i exigent, no ens va faltar el bon humor i l'entusiasme. Varem prendre temps per a la pregària, per xerrar, per algun refrigeri i també per entonar alguna cançó. A primera hora i al vespre vam visitar simpàtiques ciutats i pobles que estan al costat del camí, com ara Peramola, Pallerols de Rialb, Organyà ... on els vilatans ens van acollir amb afecte i van estar feliços per la nostra visita. Cada dia vam tenir també la Sta. Missa en antigues esglésies de pedra, un cop també enmig de la natura, al lloc on va estar sant Josepmaria i els seus acompanyants en la seva fugida de la guerra. La fi del nostre camí era per suposat arribar a Andorra, que ens va impressionar pels seus monuments i per l'amabilitat de la gent. Estic content d'haver anat a aquest Pas dels Pirineus, on hem après també que per assolir valuosos objectius cal posar esforç i si cal triar el camí més difícil.




   

 7 Comentaris
   
  Autor Octavio | 14/11/2016
   Comentari Gracias por vuestros comentarios. Son profundos y muy animantes. Ayudarán a otros peregrinos a sacarle todo el provecho a este -como alguno de vosotros ha escrito- «camino de gracia».
   
  Autor Conxita Heras Colell | 03/11/2016
   Comentari Benvinguts fent e l Camí i la vostre arribada a Andorra, va ser fantàstic poder gaudir una estona amb vosaltres i sentir vos cantar , quina meravella. Sou un referent ,os esperem una altre cop!
   
  Autor Ignasi Focada | 02/11/2016
   Comentari Gracias por haber venido. Os esperamos el año que viene con más amigos como vosotros.
   
  Autor Tino | 02/11/2016
   Comentari Es muy gratificante ver a este grupo de chicos recorriendo este camino y sobre todo leer sus comentarios. Me parecen geniales!!!
   
  Autor Florentino | 02/11/2016
   Comentari Pot ser hi ha quelcom més que un camí.
De lluny venen per descobrir-ho.
Com sant Josepmaría troben, trobem, trobarem, la gràcia per continuar el nostre.
   
  Autor Guti | 02/11/2016
   Comentari Grande !!!
   
  Autor Xavier C. | 02/11/2016
   Comentari Čestitam. Lep pozdrav
   
   
    Inserir comentaris
Autor  
Comentari  
     
    Codi de seguretat
Canviar codi
    Introdueixi el codi de seguretat, si us plau.

   
     


Pallerols de Rialb, 30 d'octubre de 2016
©2016. Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra



   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612