Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Noticies > Aplec de sant Josepmaria a Andorra
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
 
Aplec de sant Josepmaria a Andorra  Caminades - Ruta 6Celebracions    
Poguérem reviure el pas de sant Josepmaria per la frontera andorrana, fa 80 anys    

inserir comentarisinserir comentaris
veure comentarisveure comentaris (4)

imagen1
     
En acabar la celebració de l’eucaristia, el vicari de l’Opus Dei a Catalunya i Andorra, Mn. Ignasi Font, beneí la imatge de sant Josepmaria      

El diumenge 2 de juliol se celebrà el tradicional Aplec de sant Josepmaria a Sant Julià de Lòria (Andorra) per a commemorar el 80è aniversari de la seva arribada a Andorra. Fou la matinada d'un 2 de desembre del 1937, quan hi arribà fugint de la persecució per part de persones amb ideologies totalitàries que no li permitien exercir en llibertat la tasca apostòlica que havia començat al 1928.

A l'església de Sant Julià de Lòria, des de fa cinc anys, hi ha una escultura de sant Josepmaria orant que recorda precisament aquesta efemèride.

A l'eucaristia, que enguany se celebrà a l'església de Sant Julià, hi assistiren més de 400 persones, entre les que cal fer esment de l'Il·lustre Ministre de Sanitat del Govern d'Andorra, Carles Álvarez Marfany, i els Honorables Cònsol Major de Sant Julià, Josep Miquel Vila, el Cònsol Menor Julià Call, i els Consellers Francesca Barbero, Meritxell Teruel i Joan Albert Farré.

Acompanyant a Mn. Pepe Chisvert, rector de la Parròquia de Sant Julià, presidí l'eucaristia el vicari de la Prelaura de l'Opus Dei a Andorra i Catalunya, Mn. Ignasi Font, qui també pronuncià l'homilia que transcrivim al final d'aquesta notícia.

Finalitzà la celebració eucarística amb la veneració de la relíquia de sant Josepmaria, la benedicció de l'estàtua del sant i el cant de la salve. 

En acabar, un bon grup de persones pujaren al Mas d'Alins, a la frontera andorrana, per reviure l'entrada de sant Josepmaria precisament per aquest mateix lloc, el 2 de desembre de 1937.

A continuació es va fer una arrossada popular als Prats del Gastó i mentre uns estaven de tertúlia, els més joves es dedicaren a volar estels aprofitant el vent que sempre bufa a Sant Julià de Lòria que per això se'n diu la "Parròquia del vent".

Entre les persones que van acudir a l'Aplec hi havia gent d'arreu d'Andorra, de molts indrets de Catalunya i fins i tot de Filipines.

   
     
Anar al text  Ir al texto 
   
Durant la celebració de l’eucaristia a l’església de Sant Julià de Lòria
 - Durant la celebració de l’eucaristia a l’església de Sant Julià de Lòria
   
   
     
Visita al Mas d’Alins, a la frontera andorrana. Al fons, la Collada de la Torre, el Barranc de la Cabra Morta i el Bosc de Lluçà
 - Visita al Mas d’Alins, a la frontera andorrana. Al fons, la Collada de la Torre, el Barranc de la Cabra Morta i el Bosc de Lluçà
   
   
     
Visualitzant la ruta d’evasió en el pas de la frontera i llegint els documents històrics
 - Visualitzant la ruta d’evasió en el pas de la frontera i llegint els documents històrics
   
   
     
Al fons, el Bosc de Lluçà
 - Al fons, el Bosc de Lluçà
   
   
     
El dinar als Prats del Gastó
 - El dinar als Prats del Gastó
   
   
     

 -
   
   
     

 -
   
   
     
Mn. Ignasi Font durant la homilia que reproduim a continuació
 - Mn. Ignasi Font durant la homilia que reproduim a continuació
   
   
     

Homilia pronunciada pel vicari de l'Opus Dei a Catalunya i Andorra

Vull agrair en primer lloc la invitació a presidir aquesta concelebració eucarística amb motiu de l'Aplec de sant Josepmaria en el 80è aniversari de la seva arribada a Andorra.

 

Sant Josepmaria sempre va restar agraït per l'acollida que va trobar a Andorra el desembre de 1937, després de les moltes penalitats que va viure els mesos anteriors. Com sabeu, en aquesta església, el 2 de desembre, només arribar a Sant Julià de Lòria, després d'un any i mig sense fer-ho, va resar per primera vegada en un temple, davant el Santíssim, sense perill. Ho representa be l'expressiva escultura que teniu al cantó de l'antic retaule de la parròquia. Tot i que la figura el representa uns anys més tard i amb sotana, reprodueix bé el que va passar: sant Josepmaria es troba de genolls, adorant l'Eucaristia, amb la mirada -plena de fe- fixa en el sagrari del retaule barroc, situat, com llavors, al presbiteri de l'antiga església romànica, que ara és una capella lateral.

 

Certament, Andorra és un poble acollidor. Ha estat i és «terra d'acollida». És allò mateix que hem sentit a la primera lectura: quan explica com aquell matrimoni sunamita, gran, sense fills, acull generosament a casa seva el profeta Eliseu, que va de camí. Llavors, Eliseu, agraït, intercedeix davant Déu perquè pugin tenir un fill. És el premi a la seva generositat.

 

També el Senyor ens recorda a l'evangeli d'avui la importància de saber acollir: Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. (...) Tothom qui doni un vas d'aigua fresca a un d'aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa (Mateu 10, 37-42).

 

Cal, doncs, que siguem generosos amb el proïsme, veient en ell  a Crist; i, aleshores, el Senyor no deixa de recompensar-nos, no es deixa guanyar en generositat.

 

Mons. Joan Enric Vives, amb motiu del 75è aniversari del pas de Sant Josepmaria, ho recordava en un article al full dominical de la diòcesi, quan deia: Fa 75 anys vam acollir un sant. Els andorrans mostraren amb fets -sabent-ho o no- el valor de la gran virtut de la caritat, en ajudar Sant Josepmaria i tots aquells homes i dones forçats a viure el camí dels fugitius. I ens estimulen a fer-ho a nosaltres avui envers tota mena de persones necessitades. Fins aquí la cita textual. 

 

En una societat que es diu a sí mateixa -sovint enganyosament- del «benestar», el cristià té una especial obligació d'acollir, de fer seves les necessitats dels altres: de qui està sol, del malalt, de qui està a l'atur, d'aquella família amb dificultats, del refugiat i perseguit injustament...

 

El Papa Francesc ens anima amb força a sortir a les perifèries; a obrir-nos a tanta gent com hi ha, potser allunyada de la fe perquè no han sentit mai parlar de Jesucrist o són d'altres cultures... A tots podem prestar-los el nostre servei i, al mateix temps, tendir ponts de comprensió, acompanyant-los i ajudant-los amb la caritat i l'exemple a retrobar el sentit de les seves vides. Això ens pertoca a tots. No hem d'anar molt lluny per fer-ho: el més freqüent serà que les nostres perifèries quotidianes siguin els companys de feina, els familiars, els amics, els veïns...

 

Si seguim Jesucrist de prop, el nostre cor reproduirà forçosament els seus sentiments: Ell ha mort per tots i el seu amor s'estén a tothom, sense discriminacions. Així doncs, els procurarem ajudar en les seves necessitats materials i, juntament amb el nostre servei material, es trobaran també amb la fe que atrau, que arrastra, i potser els portarem a descobrir Jesús i amb Ell, la felicitat.

 

No perdem de vista que tots els cristians estem cridats a ser llum; una llum que ha de transformar el món. És la crida universal a la santedat que sant Josepmaria predicà arreu des del 2 d'octubre de 1928, en que Déu el va empènyer a fer-ho. És a dir: que tot cristià està cridat a portar la llum de Crist allà on és, al mig del món, a la seva vida ordinària.

 

Sant Josepmaria ho escriu així: Fills de Déu. - Portadors de l'única flama capaç d'il·luminar els camins terrenals de les ànimes, de l'únic fulgor, en el qual mai no s'hi podran donar obscuritats, penombres ni ombres. -El Senyor se serveix de nosaltres com de torxes, perquè aquella llum il·lumini... (Forja, 1).

 

Però ¿quin és el «secret» per poder dur això a terme? ¿Com podrem ser de debò dignes representants d'aquesta "terra d'acollida", que és Andorra, i que ho és també l'Església?

 

Ens ho explica sant Pau, a la carta als cristians de Roma que acabem de llegir: hem estat batejats en Jesucrist, (...) submergits en la seva mort, (...) sepultats amb ell per a ressuscitar i viure amb ell. Nosaltres som morts pel que fa al pecat però vivim per a Déu en Jesucrist (Romans 6,3-4.8-11)

 

Viure «en Jesucrist». Aquesta és la identitat a la que està cridat tot cristià: a ser -cadascú de nosaltres- un altre Crist, el mateix Crist, com li agradava repetir a sant Josepmaria.

 

L'actual prelat de l'Opus Dei, Mons. Fernando Ocáriz, a la carta programàtica que ha escrit el passat mes de febrer, insisteix en què tota la nostra vida de cristians ha d'estar fonamentada en l'amistat amb la persona de Jesucrist. D'aquest tracte personal, íntim, enamorat, en la pregària i en l'Eucaristia, és d'on sant Josepmaria va treure les forces que li van permetre creuar els Pirineus fins arribar a Andorra, la terra de la llibertat, i, després, seguir l'impuls de l'Esperit per a fer l'Opus Dei arreu del món. És el camí de la identificació personal amb Crist, al qual tots els cristians hem d'aspirar cada dia: sí, estem cridats a viure el cristianisme, la nostra fe, així.

 

És ben bonic que, a Andorra, tingueu les esglésies sempre obertes per facilitar l'encontre personal amb Jesús. Siguem persones que busquem el Senyor al sagrari, per parlar amb Ell de les nostres coses, i per fer-li companyia; que hi acudim per a retrobar l'amistat amb Ell al sagrament de la Reconciliació per purificar-nos del pecat; i per a participar a la Santa Missa, i rebre'l com aliment a l'Eucaristia. Si ho fem, Jesús farà que sigui una realitat que portem la llum del Senyor a les nostres llars, als entorns de tota mena on ens movem i on potser s'ignora Déu. Es la nostra missió com a cristians i com a ciutadans que som del món.

 

Tenim el favor de la Mare de Déu i Mare nostra. Sant Josepmaria va iniciar aquella travessa dels Pirineus cercant la llibertat, amb l'ajut i  de la mà de Maria. A Pallerols de Rialb, en moments d'especial angoixa i foscor, va trobar en una rosa de fusta daurada el consol i la seguretat de la Bona Mare, que el confirmava en el seu camí. Aquella rosa de fusta va acompanyar sant Josepmaria tot el pas, i ara es conserva a l'església prelatícia de l'Opus Dei, Santa Maria de la Pau, a Roma, on està enterrat. Aquí hi teniu la rèplica que us va portar Mons. Echevarria.

 

Sant Josepmaria era molt marià. Aprenguem d'ell a tractar amb confiança la nostra Mare.  Ella ens aconseguirà la generositat que necessitem per sortir de nosaltres mateixos en el servei dels altres. Diguem-li moltes vegades, amb la bonica estrofa final dels goigs que li canteu aquí:

 

         Puig que sou dels cels, Senyora

         i del nostre territori,

         siau la nostra advocada,

         Mare de Déu de Canòlich.




   

 4 Comentaris
   
  Autor Josep ELIAS BURES | 11/07/2017
   Comentari Molt be explicat TOT.-
   
  Autor Josep | 05/07/2017
   Comentari Dia esplèndid. El dinar no ho sé; sembla que va ser bo per la cara de felicitat de la gent.
   
  Autor agf | 04/07/2017
   Comentari Cada vez que recibo la información de los actos de estecamino, me da mucha alegría, me uno, encomiendfo y agradezco estar al día.
Muchas gracias y felicidades.
   
  Autor Julieta | 04/07/2017
   Comentari Qué bonita fiesta conmemorativa, felicidades!
   
   
    Inserir comentaris
Autor  
Comentari  
     
    Codi de seguretat
Canviar codi
    Introdueixi el codi de seguretat, si us plau.

   
     


Sant Julià de Lòria, 2 de juliol de 2017
©2017. Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra



   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612