Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Noticies > D'Eslovènia a Pallerols i Andorra
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
 
D'Eslovènia a Pallerols i Andorra  Caminades - Ruta 1Caminades - Ruta 3Caminades - Ruta 6    
Aquest estiu han visitat Pallerols, persones de molts països    

inserir comentarisinserir comentaris
veure comentarisveure comentaris (14)

imagen1
     
Els vuit components de l'expedició eslovena. En el centre de la fotografia, Mn. Feliu Torra que ha organitzat l'expedició      

Des d'Eslovènia ens envien aquesta crònica:

Aquest ha estat el tercer estiu que, des d'Eslovènia un grup de joves ha anat al Pas dels Pirineus. El primer any varen ser quatre seminaristes i un estudiant universitari, acompanyats d'un capellà. Dos dels seminaristes han repetit l'experiència: l'any passat el Matic (que ara ja és sacerdot) va anar-hi amb tres joves; aquest any el Vito (que un mes després rebria l'ordenació diaconal) hi ha anat amb sis nois, un universitari i cinc que estudien el batxillerat; un d'aquests es Jakob, que ja va ser-hi el segon any, senyal de que li va agradar molt.

El dilluns 28 d'agost vàrem arribar al vespre a Pallerols. Abans, a Ponts, vàrem recollir al Ramon que ens explicaria molts detalls de l'entranyable història del Pas dels Pirineus, que va fer sant Josepmaria Escrivà l'any 1937. En el viatge, ens paràrem al pont de Peramola perquè el Ramon comencés l'explicació de l'aventura de 1937.

L'endemà, havent preparat les coses necessàries, sortírem per fer la primera etapa, que va ser una mica més llarga perquè ens vàrem perdre una mica abans d'arribar a la Ribalera. Allà vàrem celebrar la Santa Missa amb una emoció especial pensant en sant Josepmaria i els que l'acompanyaven. Amb el retard vàrem canviar una mica els plans i havent dinat vàrem apropar-nos a la casa de Fenollet, on vàrem reposar com a final d'etapa del primer dia de marxa. Com que feia bon temps ens banyàrem i vàrem tornar aviat al refugi de Pallerols per preparar-nos per l'etapa de dimecres.

Després de celebrar la Santa Missa a l'església de Pallerols i d'esmorzar, el Ramon ens va explicar la commovent història de la rosa que va trobar sant Josepmaria com a senyal de què havia de continuar cap a Andorra. Després ens va portar en cotxe fins al peu de la muntanya d'Ares. El camí comença baixant fins al riu de Cabó que travessem i passant a l'altre riba ja tot és pujada de mil metres de desnivell. Amb un ritme constant i fent petites parades, pensàvem en la forta crisi fisiològica que va passar el Fundador de l'Obra. Abans de les tres hores, els primers ja van arribar a dalt i en pocs minuts ja estàvem els vuit al poble d'Ares. Descansar, beure, menjar una mica i algun "selfie". La baixada fins a Noves de Segre és ben llarga i algú la va patir més (perquè no havíem pujat menjar). Al vespre visitàrem Organyà, l'església i totes les excavacions que mostren els tres temples existents: gòtic, renaixentista i barroc. Al final del dia encara vàrem tenir temps de veure la rectoria de Pallerols i un vídeo del Pas dels Pirineus.

   
     
Anar al text  Ir al texto 
   
La missa a la Cabana de Sant Rafael
 - La missa a la Cabana de Sant Rafael
   
   
     
Els vuit expedicionaris en un descans
 - Els vuit expedicionaris en un descans
   
   
     
Diferents aspectes del grup
 - Diferents aspectes del grup
   
   
     

 -
   
   
     

 -
   
   
     

 -
   
   
     

El dijous era el dia de la darrera etapa en la que arribaríem a Andorra. La pujada de la Cabra Morta i la del Mas d'Alins amb la baixada fins a Sant Julià de Lòria passant per l'oratori de la Mare de Déu de Canòlich i Fontaneda és sempre (l'hem fet els tres anys) la més especial perquè comença a Catalunya i acaba a Andorra! A Sant Julià de Lòria ens esperava l'Aleix, un jove amic andorrà que ens va acompanyar a un poblet típic d'Andorra tot de pedra i fusta i a uns jardins plens de vegetació, de flors i de la representació de molts animals. Després, la Missa a l'església de Sant Julià a on hi una estàtua de sant Josepmaria agenollat, que intercedeix per a tots nosaltres.

El divendres ens quedava la traca final: anar a la Cabana de Sant Rafael per resar i celebrar la Missa, on el grup de sant Josepmaria va passar cinc dies esperant la sortida definitiva cap a Andorra.

Finalment, com a premi, vàrem tornar a Andorra per passejar i descansar una mica.


   

 14 Comentaris
   
  Autor Jaša Gabriel (16 años, 1er año de Secundaria) | 07/11/2018
   Comentari Ya sabía algo sobre San Josemaría. Durante unos días hemos estado en Cataluña y hemos conocido sacerdotes y laicos del Opus Dei. En el camino hacia nuestro refugio en Pallerols, donde San Josemaría había estado, nuestro guía Ramon nos llevó primero a dos lugares más (el puente de Oliana y el establo de Peramola) donde estuvo Josemaría. El guía explicaba la historia de manera tan viva que tuve la sensación de que había pasado ayer lo que contaba. Hablaba en catalán, y aunque no sé catalán ni castellano, comprendí lo que decía, pues se notaba que lo vivía. Durante cuatro días conocimos a Josemaría y el lugar donde estuvo. De manera totalmente nueva y diferente, comprendí a Josemaría y qué significa ser santo. Es bastante diferente si un santo murió hace poco tiempo y andas por allí mismo donde él caminó, que si no es así. Durante estos días gané personalmente la fe y la verdad, lo que fue muy agradable. Pero además de las cosas buenas, también descubrí mis imperfecciones en el modo de vivir. Desde entonces estoy más sumiso a Dios. Dios me ha dicho que reflexione y que me dará la gracia. Me ayudó mucho ver qué tipo de persona soy realmente y que quiero emprender un camino hacia Dios. He visto que no soy lo que me pensaba que era y que no pongo los medios con suficiente intensidad para emprender este camino hacia Dios. Cuando caminaba por el camino, iba por los bosques, por las subidas, en medio de los prados, cada vez me daba más cuenta que caminaba por un camino que parecía ser cierto, pero en realidad no lo era. No conocía Dios porque no estaba limpio, porque el camino por donde iba era equivocado. Por eso empecé a someterme a Dios y rogar que me dé su gracia para limpiarme de todo lo malo que hay en mí.
   
  Autor Jaša Gabriel (16 anys, 1er any de Secundària) | 07/11/2018
   Comentari Ja sabia una mica sobre sant Josepmaria. Durant uns dies hem estat a Catalunya i hem conegut sacerdots i laics de l'Opus Dei. En el camí cap al nostre refugi a Pallerols, on sant Josepmaria havia estat, el nostre guia Ramon ens va portar primer a dos llocs més (el pont d’Oliana i l’estable de Peramola) on va estar Josepmaria. El guia explicava la història de manera tan viva que vaig tenir la sensació que havia passat ahir el que explicava. Parlava en català, i tot i que no sé català ni castellà, vaig comprendre el que deia, doncs es notava que ho vivia. Durant quatre dies vàrem conèixer a Josepmaria i el lloc on va estar. De manera totalment nova i diferent, vaig comprendre a Josepmaria i què significa ser sant. És bastant diferent si un sant va morir fa poc temps i camines per allà mateix on ell va caminar, que si no és així. Durant aquests dies vaig guanyar personalment la fe i la veritat, la qual cosa va ser molt agradable. Però a més de les coses bones, també vaig descobrir les meves imperfeccions en la manera de viure. Des de llavors estic més submís a Déu. Déu m'ha dit que reflexioni i que em donarà la gràcia. Em va ajudar molt veure quin tipus de persona sóc realment i que vull emprendre un camí cap a Déu. He vist que no sóc el que em pensava que era i que no poso els mitjans amb prou intensitat per emprendre aquest camí cap a Déu. Quan caminava pel camí, anava pels boscos, per les pujades, al mig dels prats, cada vegada em donava més compte que caminava per un camí que semblava ser cert, però en realitat no ho era. No coneixia Déu perquè no estava net, perquè el camí per on anava era equivocat. Per això vaig començar a sotmetre’m a Déu i pregar que em doni la seva gràcia per netejar-me de tot el dolent que hi ha en mi.
   
  Autor Jaša Gabriel | 07/11/2018
   Comentari O svetem Jožefmariju sem že vedel nekaj malega. Bili smo namreč nekaj dni v Kataloniji in spoznali duhovnike iz Opus Dei. Na poti do našega prebivališča v Palerolls, kjer je v bližini tudi en čas prebival sv. Jožefmarija, nas je vodič Ramon peljal najprej še na dva mesta kjer, je bil sv. Jožefmarija. Vodič je tako živo razlagal, da sem imel občutek, da se je zgodilo to kar je razlagal, šele včeraj. Govoril je po Katalonsko, in čeprav ne znam ne katalonsko, ne špansko, sem razumel kaj govori, tako doživeto je govoril. Štiri dni smo spoznavali Jožefmarija in pokrajino, kjer je bil. Na čisto nov in drugačen način sem dojemal Jožefmarija in nasploh kaj pomeni biti svetnik. Čisto drugače je, če je nek svetnik umrl šele malo časa nazaj in hodiš tam, kjer je tudi on, kot obratno. Jaz osebno sem v teh dneh pridobival vero in resnico, kar je bilo zelo lepo. Spoznal sem tudi, kljub vsem dobrim, še mojo nepopolnost v tem, kako to živim. Od takrat naprej sem še bolj pokoren. In zdaj še živim v pokori dokler mi bog ne reče, da naj neham in mi da njegovo milost. Povsem mi je pomagalo pri tem, da sem videl kakšen dejansko sem in da kako zelo si želim iti po poti do Boga. Videl sem namreč, da nisem to, kar sem si mislil, da sem in, da si ne želim dovolj, da bi šel po poti do Boga. Ko sem torej hodil po poti po gozdu, po klancu po travniku...sem vedno bolj se zavedal tega, da hodim po poti, ki se samo zdi, da je prava, v resnici pa ni bila. Na vrhu nisem srečal Boga, ker se nisem očistil, saj je bila pot po kateri sem hodil napačna. Zato sem se začel pokorit in prosit boga za milost, da me očisti vsega slabega.
   
  Autor Jakob Svetek (17 años, 3º de escuela secundaria) | 05/11/2018
   Comentari Teniendo en cuenta que he participado por segunda vez en ese viaje, me alegraron algunos cambios, que D. Feliu con su espontaneidad los hace más interesante e inolvidables. Aparte de las visitas a la Sagrada Familia y al Camp Nou, que son por su fama dignas de realizarse, hemos visto otras perlas de España, en concreto los Pirineos. Gran parte de nuestro viaje lo hemos vivido en esas montanas con la intención de que nos identificáramos con Josemaría Escrivá, que fue por los mismos caminos que nosotros huyendo de su tierra natal al extranjero (Andorra). En el mismo lugar a los pies de altas rocas (un barranco) donde Josemaría lo hizo, tuvimos la Santa Misa y también fuimos de un país a otro. Dormimos en Pallerols, donde el fundador del Opus Dei encontró la rosa dorada y lo que es más importante donde recibió la definitiva confirmación de que Dios apoyaba su sacrificio por la Obra de Dios. Los últimos días estuvimos en Torreciudad, donde participamos en una fiesta para familias y en la ordenación de dos sacerdotes de la Obra.
De todas formas la visita a España es siempre una experiencia completa, ya que siempre no deja de admirarme mucho la fe de los fieles sencillos. Me han emocionado precisamente por lo que en realidad significan para ellos los sacerdotes y porque se comportan con ellos en consecuencia de manera conveniente. Entienden a los sacerdotes como realmente algo no sólo terrenal. Si concluyo con el proverbio de que cada cadena es tan fuerte como su más débil eslabón, tengo que reconocer desgraciadamente que la Iglesia en España es más fuerte que la Iglesia en Eslovenia debido a los fieles.
   
  Autor Jakob Svetek (17 anys, 3er. d'escola secundària) | 05/11/2018
   Comentari Tenint en compte que he participat per segon cop en aquest viatge, em varen alegrar alguns canvis que Mn. Feliu, amb la seva espontaneïtat, els fa més interessants i inoblidables. Apart de les visites a la Sagrada Família i al Camp Nou, que són per llur fama dignes de realitzar-se, hem vist altres perles d'Espanya, en concret els Pirineus. Gran part del nostre viatge l'hem viscut en aquestes muntanyes amb la intenció de què ens identifiquéssim més amb Josepmaria Escrivà, que va anar pels mateixos camins que nosaltres fugint de la seva terra natal cap a l'estranger (Andorra). En el mateix lloc als peus d'altes roques (un barranc) on Josepmaria ho feu, vàrem tenir la Santa Missa i també vàrem anar d’un país a un altre. Vàrem dormir a Pallerols, on el fundador de l'Opus Dei va trobar la rosa daurada i el que es més important on va rebre la definitiva confirmació de que Déu acollia el seu sacrifici de fugir per l'Obra de Déu. Els últims dies vàrem estar a Torreciutat, on participàrem a una festa per famílies i de l'ordenació de dos nous capellans de l'Obra.
De tota manera la visita a Espanya és sempre una gran experiència completa, ja que sempre m’admira molt la fe dels fidels senzills. M’han emocionat precisament pel que en realitat signifiquen per ells els capellans i perquè es comporten amb ells en conseqüència, de forma convenient . Entenen que els capellans son realment quelcom no tan sols terrenal. Si acabo amb el proverbi de què cada cadena és tan forta com el seu eslavó més dèbil, haig de reconèixer desgraciadament que l’Església a Espanya es més forta que l’Església a Eslovènia degut als seus fidels.
   
  Autor Jakob Svetek  | 05/11/2018
   Comentari Glede na to, da sem se enakega romanja udeležil že drugič, sem bil vesel nekaterih sprememb, ki pa jih g. Feliu s svojo spontanostjo še bolj popestri in naredi še bolj nepozabne. Poleg ogleda Sagrade Familie in Camp Noua, ki sta že po slovesu sodeč vredna ogleda, smo si ogledali tudi bolj sramežljive bisere Španije, natančneje Pirinejev. Velik del našega romanja po Španiji smo preživeli v odročnih gorah z namenom, da se v mislih poistovetimo z Jožefmarijem Escrivo, ki je po istih poteh kot mi in še mnogih drugih bežal iz rodne zemlje v tujo (Andorro). Na istem mestu med skalovejm je kot Jožefmarija naš duhovni vodja odvodil mašo in tudi sami smo iz ene države v drugo prehodili del poti tudi sami. Spali smo v Pallerols, kjer je ustanovitelj Opus Dei našel zlato vrtnico in kar je bolj pomembno, našel je dokončno potrdilo, da Bog podpira njegovo žrtev za "Božjo Delo". Zadnjih nekaj dni smo preživeli v Toreciudadu, kjer smo bili del svetega bogoslužja za družine in sprejem dveh duhovnikov v Opus Dei.
Vsekakor je obisk Španije zmeraj popolno doživetje, ampak še zmeraj se ne morem dovolj načuditi veri preprostih vernikov. Prav navdušili so me s tem, kaj jim v resnici pomenijo duhovniki in da se moramo do njih temu primerno tudi obnašati. Duhovnike dojemajo kot res nekaj nezemeljskega. Če zaključim s pregovorom, da je vsaka veriga močna toliko kot njen najšibkejši člen, moram na žalost priznati, da je Cerkev v Španiji močnejša kot Cerkev v Sloveniji le zaradi vernikov.
   
  Autor Dominik Ceglar (16 años, 2º de escuela secundaria) | 05/11/2018
   Comentari Tras la llegada a España y de una corta visita a Barcelona, marchamos a Pallerols, donde vivimos los siguientes tres días en la casa rectoral de la iglesia de S. Esteban.
Hicimos 3 excursiones. En la primera nos perdimos, pero al final encontramos el lugar donde S. Josemaría celebró Misa.
La segunda fue la más exigente, y más para mi que no estoy acostumbrado a la fuerte subida (Ares). Gracias a Dios, la bajada al valle fue agradable y no demasiado pronunciada.
A mi personalmente la que más me gustó fue la última, cuando completamos la travesía de España hasta Andorra. Allí nos esperaba un joven, que nos enseñó Andorra.
Todo el camino me gustó mucho, pues tuve mucho tiempo para reflexionar y mejorar el conocimiento propio.

   
  Autor Dominik Ceglar (16 anys, 2n d'escola secundària) | 05/11/2018
   Comentari Després d'arribar a Espanya vàrem fer una breu visita a Barcelona, vàrem marxar a Pallerols, a on vàrem estar els següents 3 dies a la casa rectoral de l'església de S. Esteve.
Vàrem fer 3 excursions. A la primera ens vàrem perdre, però al final vàrem trobar el lloc on S. Josepmaria va celebrar Missa.
La segona va ser la més exigent. I més per mi que no estic acostumat a la forta pujada (d’Ares). Gràcies a Déu, la baixada a la vall va ser agradable i no massa pronunciada.
Per a mi personalment la millor va ser l’última, quan vàrem travessar la frontera andorrana. Allà ens va esperar un jove que ens va ensenyar Andorra.
Tot el camí em va agradar molt, doncs he tingut molt de temps per reflexionar i millorar el coneixement de mi mateix.
   
  Autor Dominik Ceglar  | 05/11/2018
   Comentari Po prihodu v Španijo ter kratkim obiskom Barcelone, smo se odpeljali v Pallerols, kjer smo naslednje 3 dni preživeli v župnišču cerkve sv. Štefana.
Imeli smo tri pohode. Pri prvem smo se vmes izgubili, a smo na koncu le našli kraj, kjer naj bi domnevno imel sv. Jožefmarija mašo.
Drugi je bil zame še najbolj zahteven. Sam sem malo bolj okrogle postave in bil vajen takega vzpona. Hvala Bogu, da je bil spust v dolino prijeten in niti ne tako strm.
Meni osebno najboljši, pa mi je bil zadnji pohod, ko smo se ''švercali'' iz Španije v Andoro. Tam nas je tudi pričakal nek fant, ki nam je malo razkazal Andoro.
Pot mi je bila zelo všeč, saj sem imel veliko časa za razmišljanje in spoznavanje sebe. (Dominik Ceglar).
   
  Autor Tino | 01/11/2018
   Comentari Que pasada ver a este grupo de chicos jóvenes de Eslovenia.
Es genial!!
   
  Autor Florentino | 30/10/2018
   Comentari Gente de todo el mundo... siguiendo los mismos pasos... algo hay de extraordinario y no nos damos cuenta... o casi.
   
  Autor Maks Vlačič, estudiante de tercero de economía | 30/10/2018
   Comentari (Traducción al castellano)
Junto con 6 amigos y bajo la dirección de Feliu Torra nos fuimos de romería a España. La idea era seguir el camino que Josemaría recorrió durante la guerra civil. Cuando llegamos a Pallerols nos recibió Ramón, que nos hizo de guía y nos contó toda la historia del camino que hizo Josemaría. El segundo día emprendimos el camino llenos de entusiasmo. En el camino nos detuvimos en los lugares más emblemáticos que recorrió Josemaría y sus acompañantes. Así asistimos a Misa al principio del camino, donde Josemaría la celebró. Después caminamos tres días hasta llegar agotados a Andorra, que fue el destino de Josemaría.
El camino que recorrimos fue, aunque estábamos preparados (física y mentalmente), muy exigente, haciéndolo de día. No me puedo imaginar todo el camino recorrido con mal tiempo y de noche, como lo hizo Josemaría. De esta manera te das cuenta, qué gran santo es Josemaría y cómo luchó en su vida para alcanzar la santidad.
Por eso estoy contento de haber conocido al fundador del Opus Dei, que será en mi vida un gran modelo e intercesor.
   
  Autor Maks Vlačič, estudiant de tercer d’economia | 30/10/2018 | 30/10/2018
   Comentari (Traducció al català)
Juntament amb 6 amics sota la direcció de Feliu Torra vàrem marxar de romeria a Espanya. L’idea era seguir el camí que Josepmaria Escrivà va recórrer durant la guerra civil. Quan arribàrem a Pallerols ens va rebre el Ramon, que ens va fer de guia i ens va explicar tota la història del camí que va fer Josepmaria. El segon dia vàrem emprendre el camí plens d’entusiasme. En el camí ens aturàrem als llocs més emblemàtics pel que va fer allà Josepmaria i els seus acompanyants. Així vàrem assistir a Missa al principi del camí, on Josepmaria la va celebrar. Després vàrem caminar tres dies fins arribar esgotats a Andorra, que va ser el destí de Josepmaria.
El camí que vàrem recórrer va ser, tot i que estàvem preparats (física i mentalment), molt exigent, fent-lo de dia. No em puc imaginar tot el camí recorregut amb mal temps i de nit, com ho va fer Josepmaria. D’aquesta manera et dones compte, quin sant més gran és Josepmaria Escrivà i com va lluitar a la seva vida per assolir la santedat.
Per això estic content d’haver conegut al fundador de l’Opus Dei, que serà a la meva vida un gran model i intercessor.
   
  Autor Maks Vlačič  | 30/10/2018
   Comentari Skupaj s še šestimi prijatelji smo se pod vodstvom Feliuja Torraja, odpravili na romanje v Španijo. Odšli smo po poteh Jožefmarija Escrivaja, ki jih je prehodil med državljansko vojno. Ko smo prispeli v Pallerols nas je sprejel vodič gospod Ramon, ki nam je na razložil vso zgodovino in poti, ki jih je Jožefmarija opravil. Drugi dan smo se tudi mi z navdušenjem odpravili na pot. Med potjo smo se ustavili na različnih krajih, ki so zaznamovani z dogodki med potjo Jožefmarija. Tako smo na primer imeli sveto mašo na mestu, kjer je Jožefmarija začel svojo pot. Nato smo po treh dneh hoje,vsi izčrpani , prispeli v Andoro, ki je bila končni cilj Jožefmarija od začetka.
Pot, ki smo jo prehodili je bila kljub pripravam in hoji podnevi težavna. Sam si ne predstavljam, da bi to pot moral prehoditi v slabem vremenu in ponoči, kot jo je prehodil Jožefmarija.
Na ta način se šele zavedaš, kako velik je svetnik Jožefmarija Escriva in kako se je boril za svoje življenje in svetost.
Zato sem vesel, da sem spoznal ustanovitelja Opus Dei - Jožefamarija Escriva, ki mi bo v nadaljnjem življenju velik vzor in priprošnjik.
   
   
    Inserir comentaris
Autor  
Comentari  
     
    Codi de seguretat
Canviar codi
    Introdueixi el codi de seguretat, si us plau.

   
     


Pallerols de Rialb, 1 de novembre de 2018
©2018. Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra



   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612