Associació d'amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra
 
Caminada de març
L'aventura de travessar els rius de Castellbò i d'Aravell

 

La Caminada de dissabte passat 8 de març, es caracteritza pel pas dels rius de Castellbò i d’Aravell.

El dia va ser esplèndid i mullar-se els peus en els passos dels rius va ser un joc divertit.

No va ser així per l’expedició en la que anava sant Josepmaria a la tardor de 1937. Feia fred, era de nit, gairebé sense menjar res, perseguits, calçats amb espardenyes i moltes altres incomoditats que us podeu imaginar.

 

Ens ho explica Francisco Botella, un dels expedicionaris de l’any 1937 :

Aquesta nit va ser la nit dels rius. Vam haver de passar el mateix riu moltes vegades, moltes. Unes en llera profunda i estreta ens arribava l’aigua fins a les cuixes, unes altres el riu s’eixamplava i de vegades tant, que pràcticament el pas oferia només pediluvis.

( ... ) No sabíem el que ens esperava, però a l’anar succeint aquest caminar per l’aigua, ens va entrar una gran preocupació que al Pare li donés un atac de reuma (feia temps hi va haver precedents). Comencem amb molt de compte la primera vegada que ens vam donar de nassos amb una llera atapeïda i profunda. ( ... ) L'aigua ens havia arribat a les cuixes i en algun moment el Pare es va mullar, a pesar de la cura que vam posar.

Encara crec que una altra vegada es va fer el mateix en tornar a ensopegar amb el riu. Però ja a partir d'aquest moment, el Pare, rient, va dir que calia fer-se a caminar per l'aigua. I vam anar travessant a peu corrents d'aigua i el Pare amb nosaltres. Sense assecar-se, perquè no hi havia temps i sense pensar en més. L'aigua estava freda. Per a nosaltres crec que un pediluvi que altre no vindria malament, perquè els peus estaven congestionats de tant caminar, però ja eren massa!

En tot aquest temps el cel estava sense núvols. El Senyor ens protegia de manera descarada, oberta: perquè el pensar que plogués o nevés -que això era el propi de l'època i del lloc- ens preocupava. Al final d'aquella nit humida i molesta, algun petit núvol es passejava pel cel. Resem perquè es continguessin els vents i els núvols.

L'aigua havia acabat de desenquadernar el calçat del Pare: l'aigua entrava i sortia com volia a les botes. Conservo el record d'aquesta nit, com nit de rius i amb el riure i la broma del Pare, cada vegada que ens trobàvem amb un riu. Quin esforç d'ànim va haver de fer el Pare per no només superar la duresa d'aquella tortura, sinó per aixecar encara tant el seu cor que fins reia per fora i cantava per dins la voluntat de Déu! Nosaltres canviem d'espardenyes, quan estaven ja deformades per la humitat.

 

Nota

Per tenir una àmplia informació sobre aquesta expedició podeu consultar el llibre El Pas dels Pirineus, de Jordi Piferrer, editat per Pagès Editors. Acaba de sortir l'edició en castellà amb el títol Entre la noche y la esperanza de Editorial Milenio.

Podeu fer les comandes d'aquests llibres a través d'aquesta mateixa web.

 

En total vam ser 29 persones vingudes d'Igualada, Barcelona, Sant Cugat, Andorra i Girona.

A les 10:30 h del matí vam començar a caminar des de Noves de Segre i arribàrem al Golf d'Aravell passades les 14:30 h. Vam fer els 12 km del trajecte en unes 4 hores.

Un dia esplèndid en què vam poder gaudir de moltes aventures, com podeu veure en les fotos que s'adjunten.

Al final del trajecte, al Poliesportiu de Bellestar, els vinguts d'Igualada ens van obsequiar amb una magnífica costellada.

Una jornada en què tots, grans i petits, ho van passar en gran. I amb ganes de repetir en la pròxima caminada del dia 12 d'abril, que anirem des del Golf d'Aravell fins al riu de Civís, creuant la Collada de la Torre.

Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612