Associació d'amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra
 
V Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell
Una xarxa d'evasió durant la guerra civil espanyola 1936-39: Peramola, Organyà, Cal Roger

El dissabte 16 de novembre de 2019, organitzat per l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Organyà, el Consell Comarcal de l'Alt Urgell i l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, va tenir lloc a Organyà la "V Jornada d'Estudis de l'Alt Urgell".

Les jornades van ser de les 10 del matí a les 7 de la tarda amb la presentació de 17 Comunicacions sobre diversos aspectes de la Comarca de l'Alt Urgell, i amb l'assistència d'unes 100 persones.

Jordi Piferrer, vicepresident de l'Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra, hi va participar amb la comunicació "Peramola, Organyà, Cal Roger. Una xarxa d'evasió durant la guerra civil espanyola 1936-39". La inclusió  d'aquesta ponència dins la V Jornada d'Estudis de l'Alt Urgell, que era també de cloenda de les activitats commemoratives del desè aniversari de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, mostra l'acceptació i l'interès de les nostres activitats dins el conjunt cultural de l'Alt Urgell.

A continuació adjuntem el programa de la V Jornada i un resum de la comunicació presentada per Jordi Piferrer.

Programa

  9.30 Presentació de la Jornada

10.00 Comunicacions

- Carles Gascón Chopo: Els pariatges d'Organyà (any 1233).

- Montse Riu Piqué: Jordana de Caboet i Eliarda de Montellà, dues pelegrines de la vall de Cabó en època medieval.

- Francesc Subirats i Forns: Les monedes de Castellbò.

- Joan Florensa Parés; Aniol Noguera Clofent: L'Escola Pia d'Oliana.

11.30 Pausa - Cafè

12.00 Comunicacions

- Daniel Fité Erill: Apunts entorn de les bases del sostre demogràfic urgellenc de 1860: l'evolució demogràfica del poble de Gavarra [Coll de Nargó, Alt Urgell] (1750-1920).

- Guillem Martín Bellido; Josep Obiols Potensà: Localització de la toponímia del solà del Vilar de Cabó.

- Valentí Turu Michels; Carles Gascón Chopo: Ressenyes històriques sobre la fragilitat dels sòls de muntanya als Pirineus Orientals (Andorra-Alt Urgell-Cerdanya), una senyal secular de l'acció antròpica sobre el medi natural.

- Jordi Dalmau i Ausàs: Règim de nevades al refugi de la Basseta (2008-2018).

14.00 Dinar

16.00 Comunicacions

- Jordi Pasques Canut: La tosca de la font Bordonera.

- Pere M. Parés-Casanova: El púdol (Frangula Alpinus). Retall d'una comunitat vegetal estressada.

- Carlos Guàrdia Carbonell: Una aproximació a l'estudi del viari tradicional. El cas del municipi d'Alàs i Cerc.

- Jordi Piferrer Deu: Peramola, Organyà, Bellestar. Una xarxa d'evasió durant la guerra civil espanyola 1936-39.

- Pau Chica Fernández: En nom de la revolució: el Comité Local de Milícies Antifeixistes de la Seu d'Urgell (juliol 1936- juny 1937).

17:30 Comunicacions

- Lluís Obiols Perearnau; Aniol Noguera Clofent: Les Vistes d'Oliana.

- Carmen Xam-mar Alonso: Introducció a la societat i l'activitat econòmica de la Seu d'Urgell (segles XVII i XVIII).

- Carmen Xam-mar Alonso; Climent Miró Tuset: Els significats de la forca del Firal del quadre Hèrcules i la Ciutat.

- Daniel Fité Erill: La Seu d'Urgell en temps del bisbe Caixal: obertura urbanística i conflicte cívico-religiós (1853-1868).

19:00 Cloenda

 

Un breu resum de la Comunicació presentada per Jordi Piferrer

 

"Una xarxa d'evasió durant la guerra civil espanyola 1936-39: Peramola, Organyà, Cal Roger"

 

 

1.- Exposició sobre algunes rutes d'evasió a través de l'Alt Urgell, cap a Andorra, durant la guerra civil espanyola de 1936-39, y sobre algunes persones, també de l'Alt Urgell, que hi van intervenir.

 

2.- Una ruta d'evasió que passa per Organyà en la què hi trobem tres personatges claus, tres Joseps: Josep Ramonet Espar, de Ca l'Armanté (Organyà), Josep Boix Betriu, de Juncàs (Peramola) i Josep Cirera Fàbrega, de Cal Roger (Bellestar).

 

Aquests, juntament amb altra gent de Peramola, constituïen la xarxa d'evasió de la que parlaré a continuació. De fet, no era pròpiament una xarxa d'evasió, sinó un conjunt d'amics i parents que volien ajudar a altres persones en situació de perill extrem, i que la majoria d'ells ni tan sols cobrava res per aquest servei.

 

3.- La xarxa d'evasió funcionava així:

Començava a Barcelona on hi havia el Mateu Molleví Roca, de Cal Mateu de Peramola, que estava connectat amb els seus germans i nebots que vivien a Peramola. El nebot més gran, el Francesc Molleví Serra que era l'hereu de Cal Mateu, feia d'enllaç entre Barcelona i la xarxa de Peramola.

 

Altres components de la xarxa d'evasió de Peramola eren: Antoni Bach Pallarès, el "Tonillo", i el seu fill, Paco Bach Puig. També hi col·laboraven els de la casa de la Mora, de Peramola.

 

Connectats amb ells, hi havia la gent de Pallerols, a la Baronia de Rialb: Pere Sala Jou, de la casa de Vilaró, i Lluís Campabadal Esteve, de l'Ampurdanès.

 

Tots ells estaven coordinats per el Josep Boix Betriu, de Juncàs, propietari de l'Espluga de les Vaques, al Barranc de la Ribalera, on s'hi amagaven molts refugiats, també el seu fill Josep.

 

Quan la gent de Peramola tenia tot el grup reunit a l'Espluga de les Vaques, el Josep Boix avisava al seu cunyat Josep Ramonet Espar, de Ca l'Armanté, que avisava al guia Josep Cirera, que baixava d'Andorra per recollir el grup i portar-lo cap a Andorra.

 

4.- La ruta que feia el Josep Cirera era: Juncàs, Barranc de la Ribalera, Canal de la Jaça, Aubenç, Fenollet, Ares, Baridà, Cal Roger, Mas d'Alins i Sant Julià de Lòria, a Andorra.

 

En tots aquests llocs tenia amics o parents que l'ajudaven a aconseguir l'èxit de les expedicions. Els de Fenollet eren parents, ja que l'àvia del Cirera era de Fenollet. Els del poble d'Ares eren amics, en especial els de Cal Fiter (on vivien els Bullich, de l'Esparrica). Els de la casa de Baridà eren amics i també guies i contrabandistes: el Ciscu Bentanachs Oliva -que el van matar els milicians en retirada al 1939- i el seu fill Jesús. Altres amics eren: els de la Reula, els de la Borda del Fuster i els de la Borda del Riu. A Cal Roger hi vivien els seus pares, i finalment els del Mas d'Alins, ja a Andorra, que també eren molt amics seus.

 

5.- Tota aquesta informació la trobareu ampliada en els dos llibres: "El Pas dels Pirineus" i "Camí d'Andorra", on hi tinc recollides 16 expedicions d'evasió, entre elles la de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer que seguí l'esmentada ruta des d'Oliana fins a Andorra a la tardor de 1937. L'última versió en castellà d'aquests llibres porta per títol  "Camino de Liberación", i conté les darreres investigacions sobre el tema.

Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612