En aquest 5è article sobre qüestions que requereixen una anàlisi més profunda, analitzo avui l'anomenat "forn" de Pallerols, un habitacle de la rectoria de Pallerols on l'expedició de 1937 va passar la nit del 21 al 22 de novembre

5. EL "FORN" DE PALLEROLS

La dependència de la rectoria de Pallerols on van dormir els expedicionaris la nit del 21 al 22 de novembre de 1937 els va semblar un forn de pa, encara que en realitat no ho era. Així ho escrivia Miguel Fisac ​​en el Diari del dia 22 de novembre:

El dia va començar ennuvolat i nosaltres una mica entumits de passar la nit al forn de la Rectoria de Pallarols de Rialp, on abunda més la incomoditat i el fred que el confort.

I així ho entenia també Francisco Botella a l'any 1975 en els seus records de la tarda del 21 de novembre:

Pere ens va portar, ja de nit, a una antiga església, que presentava empremtes de violència i profanació. Entrem per una porta sense pany i sense que es veiés res normal per tancar-la. Enfront de la porta, una escala per on vam pujar a un espai ampli on hi havia una taula gran. Des d'aquesta peça, Pere ens va indicar per on es podia anar a un antic i elemental "lavabo", que comunicava per una porta a través d'un passadís amb el lloc on estava la taula [...].

Al costat de la taula, una porta diminuta es va obrir per les mans de Pere, que ens va ensenyar llavors un espai que em va recordar al del forn de la casa de camp del meu avi. I així era, en efecte. El terra estava cobert de palla i fulles i cap amunt es veia una finestreta alta i petita.

En canvi en els seus records de l'any 1980 Juan Jiménez Vargas, al mateix temps que deixa constància que efectivament van pensar que era un forn, comença a dubtar que ho fos:

El 21 a la tarda, després de fosquejar, Pere ens va portar a amagar-nos a la casa del capellà de l'església de Pallerols, a menys de mitja hora de Vilaró, que estava abandonada i en molt mal estat. Passem la nit en una habitació molt petita, de sostre molt baix, a la qual s'entrava des del menjador, perquè semblava el millor per defensar-nos del fred. Em sembla que no es tractava d'un forn com vam suposar sempre. Penso que era una estada, molt petita, de sostre baix i voltat que serviria per guardar coses: possiblement per tenir blat, patates, etc.

En realitat no es tractava de cap forn, sinó de la part alta de la volta d'un dels absis romànics de l'església, que comunicava directament amb la rectoria.

Nota.- Una bona descripció de l'església de Pallerols es troba a DD.AA. Catalunya Romànica, volum XVII, Barcelona: 1994, p. 285; i a Vázquez de Prada, El Fundador del Opus Dei, volum II, p. 195, n. 171.

Al llarg d’aquest camí ens trobarem amb moltes coses que seran motiu de reflexió i de diàleg: El propi camí, amb la seva descripció i experiències durant les caminades, els costums i les festes dels llocs per on passem, l’art i la cultura que anirem descobrint al caminar, les persones que ens trobarem… la història dels nostres avantpassats, històries de moltes expedicions d’evasió, la història de l’expedició de l’any 1937, els guies de les expedicions… i moltes més coses relacionades amb la geografia, la cultura i la història d’aquest camí.

Tots esteu convidats a participar activament en l’aportació de dades i comentaris que enriquiran els nostres coneixements.

És la meva intenció que cada 15 dies poguem tractar algun tema específic relacionat amb el camí.

Com sabeu, el passat dia 1 de desembre, vam tenir una taula rodona a Peramola per parlar de camins de llibertat a través dels Pirineus. Tots els ponents i les autoritats assistents a l’acte van coincidir en que és necessari i urgent donar un fort impuls, recuperar i protegir els camins tradicionals i històrics. Si recuperem els camins, com deia un dels ponents, recuperem la  vida del poble, ja que els camins són com les artèries del cos humà per on circula la sang que dona vida a tot el cos. Si recuperem els camins recuperem el nostre entorn geogràfic i cultural, recuperarem les nostres tradicions i la nostra història i col·laborem activament a la recuperació del nostre país.

Vull acabar citant unes paraules de Jordi Pasques, llegides a la taula rodona de Peramola:

“Hem pogut constatar com el caminar i els camins viuen un altre cop una renaixença profitosa, com si es tractés de tornar a fullejar un llibre vell llegit en la jovenesa i retrobar-hi imatges i virtuts, essències i esperances, moments de vida.”

Amb aquest desig de renaixença per als camins i sobretot per a cada un de nosaltres aprofito per desitjar-vos, a tots els amics del Camí d’Andorra, unes ¡Bones Festes de Nadal!

Jordi Piferrer i Deu