Comencem una nova temporada amb el seguiment dels ocells del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra i ho fem en el tram de la Ribalera a Coll de Nargó.

L'inici de la sortida va ser força decebedor, ja que no és va recollir cap dada i no va ser fins el començament de la pujada a la Ribalera que vam poder observar els primers ocells, en aquest cas un grup de cinc individus del Roquerol ( Ptyonoprogne rupestris). Posteriorment, i com sol esser bastant habitual, quan fem aquesta tram, vam poder gaudir de l'espectacular i majestuós vol del Voltor comú (Gyps fulvus), va ser en una aturada a mitja pujada, quan mirant en direcció a la serra de Boumort, vam poder observar un grup format per uns 30 ó 40 individus en vol. A partir d'aquest moment ens van acompanyar fins arribar a la Casa d'Aubenç.

Però la dada més interessant del dia no va ser d'uns ocells, sinó que pujant la canal de la Jaça veiérem un Isard (Rupicapra rupicapra) que ens observava com preguntant-se, què fèiem nosaltres allà.

A més a més del voltor comú i el roquerol que ja hem esmentat, també es va observar la Mallerenga carbonera (Parus major), la Mallerenga emplomallada (Lophophanes/Parus cristatus), el Raspinell (Certhia brachydactyla) i la Mallerenga petita (Parus ater), que ja hem parlat de tots ells en anteriors resums.

L'espècie d'ocells que no hem comentat en cap de les anteriors sortides i que va ser possible observar, quasi el final,  va ser la Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus).

La Mallerenga cuallarga te un cos petit i arrodonit amb un pes de 9 grams i una llargària d'uns 14 cms., dels quals la meitat corresponen a la cua, i és d'aquí d'on l'hi ve el seu nom comú.

Bec gruixut i negre. Per sobre és de color negre, marro i rosat, i per sota blanquinós. Cua llarga de color blanc i negre amb les potes de color marró fosc. Ocupa majoritàriament les zones de bosc, camps d'arbres fruiters i també ens serà possible observar-la a parcs i jardins on hi hagi arbres. Busca el seu aliment traslladant-se entre les branques dels arbres on ha vegades adopta postures força acrobàtiques. S'alimenta  majoritàriament d'insectes, aranyes i llavors. Durant la tardor i l'hivern s'ajunta amb individus de la seva mateixa espècie i amb d'altres espècies com les mallerengues, formant grups que poden ser força nombrosos.