Medi natural. Flora

Iniciem avui una sèrie d'articles que tenen com a finalitat ajudar, tant al caminant com al lector, a descobrir la riquesa dels hàbitats naturals que ens trobarem al llarg del camí que va de Pallerols de Rialb a Andorra. D'aquesta manera volem fer més pròxima als caminants la grandiosa bellesa d'aquests paratges, així com també als "caminants virtuals" que, des de la distància, ens ajuden i acompanyen cada any a la joiosa aventura de recórrer el camí que va fer sant Josepmaria al novembre de 1937. Un camí que, entre molts altres al·licients, deixa brillar arreu la bellesa de la creació en les seves múltiples facetes.

Amb aquesta nova secció volem també animar molts lectors a recórrer el camí, mostrant-los com una bestreta d'algunes meravelles de la natura que poden descobrir per si mateixos si visiten aquests llocs. Esperem que aquestes línies siguin un estímul per als que somien amb reviure aquesta aventura algun dia.

Igual que es va fer al seu dia amb la part dedicada a la geologia del camí, oferirem també ara un article mensual, coincidint amb les tradicionals marxes familiars que, entre octubre i juny, cobreixen tot el camí entre Oliana i Sant Julià de Lòria (Andorra). Durant les 6 etapes que configuren el recorregut, posarem l'accent en les comunitats vegetals que anirem descobrint, destacant les espècies vegetals característiques de cada hàbitat i de cada tram.

En aquesta presentació, ens sembla gairebé obligat recordar algunes característiques del territori en què ens trobem: el relleu, la naturalesa del sòl, la xarxa hidrogràfica, el clima, ja que totes elles són factors determinants del tipus de comunitats vegetals que podem trobar en els diversos entorns ecològics.

El relleu

És molt variada la gamma de paisatges que es pot observar en les terres de l'Alt Urgell. Aquesta diversitat de paisatges se sol relacionar amb les tres grans àrees que configuren aquesta comarca: la Depressió Central, el Prepirineu i l'Alt Pirineu, organitzades al voltant d'Oliana, Organyà i la Seu d'Urgell, respectivament.

La frontera hispanoandorrana coincideix aquí, en línies generals, amb la separació entre l'Alt Pirineu i el Prepirineu. A uns 50 quilòmetres al sud de la frontera, s'alcen imponents les vores exteriors del Pirineu, representats a la comarca per les serres subpirinenques d'Aubenç i de Turp. Els contraforts calcaris d'aquestes serres es troben ja gairebé en contacte amb la Depressió Central, que s'estén cap al sud. Feses profundament per les aigües del Segre, aquestes serres convergeixen a pocs quilòmetres al nord d'Oliana. A partir d'aquí, el riu comença cap al Sud un curs entrellaçat i divagant, eixamplant els seus horitzons.

El Segre

El Segre és un riu mediterrani que recorre d'est a oest la vall de la Cerdanya, des del seu naixement prop de la frontera hispano-francesa. A l'alçada de la Seu d'Urgell rep les aigües del riu Valira, que recull les que flueixen de les profundes valls andorranes. A partir de la Seu d'Urgell, el Segre, ja amb un cert cabal, canvia bruscament el seu curs i pren la direcció NS rebent, a dreta i esquerra, les aigües de petits rius com el Cabó, el Sallent, etc. L'elevada porositat i permeabilitat dels materials calcaris, que componen majoritàriament les serres prepirinenques, és una de les causes que expliquen el baix cabal d'aquests rius.

El clima

Són característics a la comarca els climes submediterranis de caràcter continental i relativament secs. Les precipitacions oscil·len entre els 600 i els 700 mm anuals; les temperatures, com correspon a aquest tipus de climes, presenten forts contrastos. Oliana, per exemple, té dos mesos de temperatura estival (juliol i agost, amb temperatures mitjanes superiors als 20 º C), i altres mesos d'autèntic hivern (desembre, gener i febrer, amb unes temperatures mitjanes compreses entre els 0 º i els 5ºC) . A mesura que es puja en altitud, com és natural, les temperatures baixen i les precipitacions augmenten.

La flora

En la major part de la comarca predomina la vegetació submediterrània de caràcter sec. A les zones meridionals i baixes, com Oliana, abunda el bosc mediterrani d'alzina dolça (Quercus ilex rotundifoliae), alternant amb masses de bosc de roure valencià (Quercus faginea) i de pinassa (Pinus nigra salzamanii). En aquestes zones abunda també el romaní (Rosmarinus officinalis), que no resisteix massa el fred.

La peculiar orografia de la comarca, amb predomini de serres orientades d'est a oest, condiciona en gran mesura el caràcter mediterrani o submediterrani de la vegetació que es pot observar en aquests sistemes muntanyosos. En els ambients assolellats, típicament mediterranis, els alzinars arriben a ascendir fins als voltants de la Seu d'Urgell, on abunda també el roure valencià.

D'Oliana a Pallerols. Els boscos de la Baronia de Rialb

El primer tram del nostre recorregut discorre des dels voltants d'Oliana fins a Pallerols, passant per l'ermita de Castell·llebre i Peramola.

Convé destacar la direcció nord-sud-oest de l'itinerari, al llarg d'una serra que deixa la seva vessant meridional orientada cap al sud-est. Per tant, alta probabilitat de sol al llarg de tot el dia, el que també significa trobar-se amb hàbitats propis de terrenys de secà, amb predomini d'espècies aromàtiques i freqüentment espinoses.

A la pujada a Castell·llebre, al principi, trobarem abundants garrigues on predominen espècies com la savina negral (Junniperus phoeniciae) i el rabassut o coscoll (Quercus coccifera). La farigola (Thymus vulgaris) és també abundant al llarg de tot el recorregut. De seguida ens trobarem caminant pel mig d'un bosc de pinassa (Pinus nigra salmanzii), en què també abunda el romaní (Rosmarinus officinalis). Amb bona sort, aprofitant les obagues, podríem fer una bona recollida de rovellons.

A la baixada cap a Can Boix, al peu dels murs calcaris, aviat apareixen a la vista els boscos de roure valencià (Quercus faginea). Les pinedes de pinassa segueixen dominant l'ambient. De fet, fins a Peramola anirem recorrent el camí a través de boscos mixtes de pinassa i roure valencià, entre els quals també podrem observar alguns camps d'arbres fruiters de secà (oliveres, ametllers, garrovers).

Entre Peramola i Pallerols trobarem poques variacions al ja vist. Sortint de Peramola, travessem boscos mixtos de pi i roure. Més endavant, s'aniran imposant les garrigues de coscoll, els boscos de carrasca i abundants matolls de farigola i romaní. Cap al final d'aquest recorregut descobrim Vilaró, com immersa enmig d'un illot, envoltada de boscos mixtes de carrascars, roure valencià i pinassa.

En arribar a Pallerols, seguirem envoltats per aquest mateix tipus de boscos mixtes, encara que crida l'atenció l'abundància de boix, farigola i romaní, que omplen amb la seva especial fragància l'aire d'aquest enclavament. Una mica més amunt, cap a la cabana de sant Rafael, podem fer una bona recollida de bolets en les zones d'ombria. És de destacar la presència ja d'algunes poblacions de pi roig (Pinus sylvestris) i d'algunes altres espècies adaptades a terrenys calcaris de la muntanya mitjana poc plujosa. D'aquestes espècies parlarem en el següent capítol. Fins aviat.