El dissabte 21 d'octubre vam celebrar en l'edifici Caixa Forum, de Barcelona, la IX Jornada de Camins de Llibertat a través dels Pirineus.

Hi assistiren unes 120 persones i actuaren com a ponents els següents experts:

- Tomàs Alcoverro, periodista català corresponsal de La Vanguardia a Beirut (Líban) i un dels més reconeguts observadors europeus del món àrab.

- Òscar Camps, socorrista, empresari i activista defensor dels drets humans. Fundador i director de l'ONG badalonina Proactiva Open Arms, dedicada principalment al rescat de fugitius en el mar.

- Federico Vázquez Osuna, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, Màster en Criminologia i Execució Penal per la Universitat Autònoma de Barcelona.

- Jordi Miralbell, doctor en Filosofía i periodista. Autor del llibre "Días de espera en guerra. San Josemaría en Barcelona, otoño de 1937", editat recentment per l'editorial Palabra.

Fina Trèmols presentà la IX Jornada, per part de l'Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.

La Jornada s'estructurà en dos blocs:

- El primer, a càrrec de Tomás Alcoverro i Òscar Camps, que analitzaren alguns conflictes actuals de persecucions i llibertats en el món.

- El segon bloc, a càrrec de Federico Vázquez i Jordi Miralbell, que tractaren sobre les llibertats i la justícia durant la guerra civil espanyola de 1936, i l'estada de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer a Barcelona, fa 80 anys, en el seu camí d'evasió travessant els Pirineus per Andorra.

A continuació adjuntem un resum de les 4 ponències.

1. Tomàs Alcoverro

Féu un resum de la situació actual de l'Orient Mitjà i les causes que han portat a aquesta situació, amb un interès especial pel que ell anomena Llevant (Líban, Síria, part de l'Iraq i Palestina), fruit de la seva experiència professional de més de 40 anys de viure a Beirut informant sobre aquesta zona.

Comentà que els primers refugiats en l'Orient Mitjà són els palestins, a l'any 1947, amb la creació de l'Estat d'Israel i les posteriors guerres de 1967 fins al 1974 entre Israel i l'Aliança Àrab: d'Egipte, Jordània i Síria.

Últimament amb l'aparició de l'Estat Islàmic el tema dels refugiats ha arribat a uns extrems inaguantables. Al Líban per exemple, un territori de 10.000 Km2 amb uns 4 milions d'habitants, té actualment 1,2 milions de refugiats. I la comunitat internacional, amb molts més mitjans econòmics no fa res per alleujar aquest enorme pes que gravita sobre el Líban.

Els països europeus no es preocupen seriosament del que succeeix a l'Orient Mitjà.

Finalment va fer un repàs de la situació en què es troben els cristians en aquesta zona, que tot i constituir poblacions molt més antigues que les musulmanes -que van arribar molts segles més tard- estan abandonant la zona per les terribles persecucions que sofreixen. A Síria el 75% dels cristians han marxat i a l'Iraq ho han fet el 50%.

Va lloar la gran tasca que fa la diplomàcia Vaticana per mantenir bones relacions entre la minoria cristiana i la majoria musulmana.

2. Òscar Camps s'ha dedicat a tasques de salvament de refugiats al mediterrani mogut per les notícies que li arribaven de persones que morien en intentar arribar a Europa buscant un nivell de vida millor.

L'Òscar té una empresa de salvament a les platges de la costa catalana i per tant és un expert en salvament. Després de fer un primer viatge a Lesbos per explorar la realitat de les expedicions d'evasió de gent a través del Mediterrani va comprovar les terribles condicions en que viatjaven i la gran quantitat de morts que es produïen. Va decidir fundar una ONG per col·laborar en el salvament d'aquesta gent.

Va explicar que els refugiats són persones d'un nivell intel·lectual elevat, amb carreres universitàries en molts casos. Ell diu que és el millor de cada casa, ja que les famílies reuneixen de 6.000 a 8.000 € perquè els millors dels seus fills puguin arribar a Europa. Ell ha pogut comprovar que no són terroristes, ni assassins, ni lladres, com diu la propaganda europea. Són gent normal, com nosaltres, amb els que algunes màfies fan grans negocis explotant els refugiats.

Diu que Alemanya va començar admeten refugiats perquè els hi interessava per rejovenir la població, que juntament amb el Japó és de les més envellides del món. Van admetre 800.000 refugiats, però que ja no n'admeten més. Per altra part, molts joves de països en guerra o que es moren de fam continuen volent arribar a Europa, i la UE no els vol, de manera que els deixen morir al mar. I a més no vol que nosaltres anem a ajudar a aquesta gent, ens persegueixen i envien bandes armades de Líbia per atacar-nos.

Europa deixa morir la gent al mar, amb els mitjans que tenen no envien vaixells a rescatar la gent i hem de ser nosaltres els que hi anem. El Mediterrani és el mar del món on mor més gent i és el mar més militaritzat.

Dels líders mundials l'únic que ens ha encoratjat en prosseguir la nostra tasca de salvament ha estat el Papa Francesc.

3. Federico Vázquez Osuna

Després de fer un repàs de la situació de la justícia a Catalunya, amb especial dedicació a l'octubre i novembre de 1937, que és quan sant Josepmaria va romandre a Barcelona, va esplaiar-se en glosar la figura de Pasqual Galbe, un magistrat de Barcelona amic de sant Josepmaria.

En relació a la primera part, va resumir els fets de maig de 1937 on els comunistes van treure del poder als anarquistes, de manera que la Justícia a Catalunya es va professionalitzar molt més. Van desaparèixer els tribunals populars i es creen els Tribunals Especials que són: el Tribunal Especial d'Espionatge i Alta Traïció de Catalunya i els Tribunals de Guàrdia.

Amb aquests tribunals especials, la repressió va ser molt més cerebral, més dirigida per l'Estat, més centralitzada i crua.

Els membres del Tribunal Especial d'Espionatge i Alta Traïció de Catalunya van ser els següents magistrats: Alfonso Rodríguez Dranguet (President), Pelai Sala i Pascual Galbe (dos vocals), a més d'alguns suplents.

Respecte a Pascual Galbe va dir que va néixer el 1907, estudià dret a Zaragoza, on conegué a sant Josepmaria Escrivà. Va exercir d'advocat a València i a Valdepeñas (Ciudad Real), féu oposicions a jutge i exercí a Tremp i a Sant Feliu de Llobregat. Després passà a Madrid. L'any 1937 el trobem a Barcelona, al Tribunal d'Espionatge i Alta Traïció de Catalunya. Al final de la guerra actua professionalment a Girona.

Les seves instruccions són un model: molt escrupoloses amb el dret penal processal, un arquetip del liberalisme jurídic. Va instruir garantint els drets dels ciutadans, alhora que exercia el poder jurisdiccional complint estrictament la llei, circumscrit sempre a ella. Pascual Galbe és un model democràtic i de civisme.

Molt amic de sant Josepmaria, tot i que no era creient, intenta convèncer-lo que no passi la frontera dels Pirineus i que es quedi a Barcelona que ell l'ajudaria a buscar treball d'advocat i el protegiria.

El 13 de gener de 1940 mor als 33 anys a França en estranyes circumstàncies al caure d'un tren en marxa. Alguns diuen que es suïcidà i altres que l'assassinaren enemics seus pels judicis condemnatoris que va fer a Barcelona.

En assabentar-se de la seva mort, sant Josepmaria va resar per ell tota la vida.  

4. Jordi Miralbell

Començà la seva ponència presentant els vuit personatges que formaven l'expedició d'evasió en la que hi anava sant Josepmaria i comentant alguns trets més característics de cada un d'ells.

També donà una visió general de l'Opus Dei durant la guerra civil espanyola en què els seus membres estaven dispersos entre les dues zones en guerra.

En resposta a la pregunta del que va passar el 21 d'octubre de 1937, ara feia 80 anys, explicà a bastament els dubtes que tenia aquests dies d'estada a Barcelona, de si feia bé abandonant la seva família i a alguns membres de l'Opus Dei que estaven a Madrid. En aquesta situació, va decidir tornar-se'n a Madrid i sortir de la casa on s'allotjaven per anar a l'estació i agafar el primer tren en direcció a Madrid. Poc després tornava a casa i demanava perdó a Juan Jiménez Vargas per la mala estona que li havia fet passar.

Seguint el guió del seu llibre "Días de espera en guerra" i amb l'ajut de moltes diapositives va aprofundir en els 41 dies que sant Josepmaria sojornà a Barcelona, aportant molts detalls i analitzant els personatges que intervingueren en aquesta expedició d'evasió: la família Albareda, la família Montagut, Rafaela Caballero, Pascual Galindo, José Pou de Foxà, els contactes de la gent de Peramola els Mateu Molleví (oncle i nebot), el magistrat Pascual Galbe, ... tot plegat molt ben documentat amb dibuixos i documents dels principals personatges que intervingueren en la expedició d'evasió.

Una ponència rica en personatges i situacions que descrivia bé la situació dels fugitius durant els 41 dies que estigueren a Barcelona, camí d'Andorra.