Des de Pamplona ens envien una crònica de la convivència:

Un any més, la tercera edició de famílies de Pamplona al Pas dels Pirineus: pares, mares, amb els seus fills i filles, de diverses edats procedents del club Alaiz de Pamplona, ​​vam arribar a Pallerols el dilluns 30 de juliol, en total 48 persones.

L'objectiu d'aquesta convivència fou passar uns dies en família, divertir-nos, i reviure el pas dels Pirineus que va realitzar sant Josepmaria i el grup que l'acompanyava, des d'Oliana fins a Andorra.

Aquest any volíem completar algunes etapes que no realitzàrem en les altres edicions, sempre que la calor ens ho permetés, ja que amenaçava cada dia.

Més o menys, al final complírem el previst.

Després d'arribar tots a Pallerols a la tarda del primer dia, ens vam allotjar a tres cases diferents: un grup a l'Empordanès (una casa de turisme rural), un altre grup a l'Escola Antiga, i els nois al refugi de la rectoria.

Un cop instal·lats, vam compartir un agradable sopar al costat de la piscina de l'Empordanès, aquest any molt sol·licitada, i després de sopar una estupenda tertúlia on els nostres guies muntanyencs Manuel i Carlos, ens van explicar les etapes a realitzar.

Dimarts 31 començava la primera etapa, novetat per a nosaltres, entre el pont de Peramola i Pallerols. Sortim relativament d'hora, per evitar la calor, però no va ser suficient. Després d'un primer quilòmetre molt dur arribàrem a l'ermita de la Mare de Déu de Castell·llebre. El camí es va tornar més senzill i la nostra següent parada va ser el paller de Peramola. Arribem a l'hora de dinar a Pallerols. L'última part de l'etapa es va fer dura per la calor, amb alguna deshidratació. Tarda tranquil·la de piscina. A les 19:15 vam tenir el rosari en família i missa a l'església de Pallerols. Després, en Ramon ens va ensenyar amb molt d'afecte, la rectoria i l'església. Sopar i d'hora al llit, que havíem de matinar.

La segona etapa ens portaria des de Peramola fins al barranc de la Ribalera, on Mn. José Manuel va celebrar missa. Allà mateix vam menjar. Des d'aquí baixàrem caminant fins la formatgeria de la Penella, on ens van recollir els cotxes. Va ser l'etapa més llarga (18 km) però va ser molt agradable. Vam sortir més d'hora que el dia anterior, a les 7:30, per evitar la calor. Això, unit al fet que el camí tenia més ombra, va fer més agradable l'etapa. Sortim menys persones (al voltant de 35), però per a la missa a la Ribalera es va reunir més gent, pujant amb el tot terreny. La Missa en aquest lloc és sempre un moment molt especial.

A la tarda, el grup de la rectoria vam anar al pantà d'Oliana a passar la tarda, mentre que algunes famílies van anar a un altre llac. Sopar abundant i sobretaula dels més grans, i pel·lícula per als petits.

La tercera etapa era la més curta, tot just 8 quilòmetres, però molt intensa. Pràcticament anem tots els que estem, fins en Joan, de tot just 4 anys. Vam tenir la missa a Pallerols abans de sortir, i anàrem en cotxes fins el riu Sallent per arribar a l'hora de dinar a Can Fenollet. Això va provocar que la calor fos molt forta. Una vegada a Fenollet, la Rosa, ens va preparar com sempre un dinar espectacular, aquest any com ja tenim molta confiança li demanem la recepta dels seus famosos macarrons. Després resàrem el Rosari en família allà mateix.

A la tornada, els nois de la rectoria juntament amb un pare, van anar d'acampada a la cabana de Sant Rafael, on van jugar a diferents jocs, van muntar les tendes, van veure les estrelles. Va ser una experiència fantàstica. Passàrem la nit allà.

El divendres, com ja és tradició, vam tenir un dia tranquil, de descans. Les famílies van pujar caminant a la cabana de Sant Rafel. Allà després de llegir relats, Mn. José Manuel va celebrar la Santa Missa. Com l'any anterior, impressionant i molt recomanable, tots estàvem encantats allà.

Per menjar, en Carlos ens va preparar una paella espectacular. Començàrem a menjar una mica tard, però amb molt bon ambient. A la tarda vam llogar unes piragües al Pantà de Rialb. Aquest pla era novetat aquest any i va sortir fenomenal, ens divertírem molt.

Dissabte, vam fer l'etapa de la Collada de la Torre. Quedàrem de nou a primera hora (sortida amb els cotxes a les 7), però els nois de la rectoria es van quedar adormits (el cansament es fa notar) i retardem la sortida mitja hora. Per la duresa de la pujada i el cansament vam anar menys persones a caminar (unes 27). Vam pujar a bon ritme i vam arribar abans del previst al final de l'etapa, el Riu de Civís. Vam estar a punt d'allargar una mica l'etapa pujant la Cabra Morta però, com que ens quedava poca aigua, vam decidir deixar-ho per l'endemà. El trajecte en cotxe de tornada era una mica més llarg, així que resàrem el Rosari al cotxe.

Aquest mateix dia, a la tarda, va tenir lloc una xerrada per a les noies, la missa a Pallerols, i després xerrada també per els nois i els pares que volien.

I arribem a l'última etapa, el diumenge 5 agost, amb l'arribada a Andorra. Vam pujar al Barranc de la Cabra Morta i Mas d'Alins, encara que algun grup amb els més petits va decidir escurçar l'etapa i unir-se per l'últim descens cap a Sant Julià de Lòria. Ens vam reunir tots a l'Oratori de la Mare de Déu de Canòlich, Patrona de la Parròquia de Sant Julià de Lòria. Aquest dia vam coincidir amb una marxa cicloturista a Andorra que va complicar una mica la logística. Un cop realitzada la baixada fins a Sant Julià, resem el Rosari a l'església d'aquesta localitat, pregàrem i ens vam fer fotos al costat de l'escultura de sant Josepmaria. Després vam anar a l'església de Sant Esteve, d'Andorra la Vella, on Mn. José Manuel va celebrar l'Eucaristia. Passem la tarda a Andorra prenent alguna cosa i ens en vam tornar a Pallerols per l'últim sopar, magnífic com tots, que Mercedes i Elena havien organitzat amb afecte. Llarga sobretaula als porxos de la casa. L'endemà ja no calia matinar.

Férem balanç de la sortida d'aquest any: en total vam caminar 65 km; no està malament.

L'endemà vam tenir la nostra última missa a Pallerols, i després de deixar les cases netes i ordenades, vam tornar a casa. Com en anys anteriors han estat uns dies de vacances en família immillorables, amb un ambient familiar que es respirava per tot arreu. Experimentàrem, un cop més, l'emoció d'haver reviscut els llocs i situacions que va viure sant Josepmaria durant aquelles jornades del Pas dels Pirineus, l'any 1937.

Ja estem amb ganes de començar a organitzar la quarta edició.