En dues furgonetes de 9 seients, un grup ben cohesionat va sortir de Xénon, un centre d'esplai de l'Opus Dei a Lisboa (Portugal), disposats a passar 10 dies en terra estrangera.

L'objectiu era participar del viatge que va fer sant Josepmaria el 1937, durant la Guerra Civil espanyola, quan va abandonar el país per continuar fent l'Opus Dei en una zona on pogués exercir en llibertat la seva tasca sacerdotal. Volíem seguir els passos d'un sant, en un moment clau de la història de l'Obra, i aprendre d'aquests relats a viure la nostra vida cristiana amb més força.

El viatge va començar el 23 de juliol, amb 18 participants: 16 de Portugal i 2 que es van afegir a Barcelona.

Pallerols és un lloc sorprenent: 4 cases al cim d'un turó aïllat, en una zona muntanyosa de Catalunya. A més de la bellesa, amaga una petita part de la història de l'Opus Dei, que volem descobrir. Sant Josepmaria hi va sojornar a la tardor de 1937, amb alguns dels primers membres de l'Obra. A través dels relats de l'aventura que estem llegint aquests dies, recollits al llibre "Camino de Liberación", ens han fet adonar que el grup que acompanyava a sant Josepmaria en aquesta aventura estava molt unit, ajudant al fundador de l'Obra a mantenir-se fora de perill en una zona del país on els sacerdots eren perseguits, segurs que estaven complint la voluntat de Déu.

Pallerols fou el nostre camp base d'operacions, on hi sojornàrem 5 dies i des de on anàrem a altres llocs del camí fins a Andorra.

Després d'instal·lar-nos, anàrem a sopar a la Fonda la Masia, de Peramola. Una autèntica sorpresa gastronòmica en qualitat i quantitat! Després, a dormir a Pallerols.

L'endemà, tinguérem el primer contacte amb les experiències de sant Josepmaria a Pallerols. Al matí vam tenir l'oportunitat d'escoltar una explicació detallada, que ens féu el Ramon, dels primers passos d'aquesta història: l'arribada dels fugitius, la nit de l'angoixa de sant Josepmaria, el do del cel que confirmava el seu camí cap a Andorra. Hem pogut estar a tots aquests llocs, ara recuperats per l'Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.

Aquest primer dia vam caminar unes 4 hores, sempre al so d'algunes cançons.

El dia següent anàrem a la Ribalera, on sant Josepmaria celebrà la última missa de la travessia. És un lloc inhòspit on els fugitius van descansar esperant el guia principal de l'expedició, que en 4 nits els portaria fins a Andorra.

Aquesta jornada va acabar sent bastant llarga, especialment pel rescat que vam fer a mig camí! Tots ens van divertir molt escoltant el ressò de la pròpia veu fent ressò a les valls, quan de sobte es va sentir una altra veu més fina i delicada. Semblava que unes noies demanaven ajuda. Tots portàvem el vestit del príncep encantat i, com herois, van imaginar diverses possibilitats: estan perdudes, estan ferides, han hagut de passar la nit aquí? ... Anem a salvar-les!

Les vam trobar aviat però com que estaven en perfectes condicions, després de saludar-les, vam continuar el nostre camí cap a Andorra. Allí visitàrem l'església de Sant Julià de Lòria, on el dia 2 de desembre de 1937 sant Josepmaria va fer la visita el Santíssim Sagrament en arribar a aquest país de llibertat, lliure ja de tot perill.

Un altre dia anàrem a banyar-nos al pantà de Rialb i navegàrem amb unes barques que hi ha allà. En tornar de nit a Peramola ens van presentar un magnífic sopar: xai. El Josep, de la Masia, ens va explicar amb detall com havia estat preparat des d'ahir a la nit.

En el camí cap a casa, vam poder contemplar un dels cels estrellats més bells d'Europa.

L'últim dia d'estada a Pallerols férem una etapa molt dura: la pujada a Ares. Gairebé 1.000 metres de desnivell. Ens van informar àmpliament sobre la dificultat de la pujada, el ritme que hauríem de portar, la calor que faria, etc. Ens vam aprovisionar de molta aigua però encara ens en va faltar.

El descens va ser llarg i complicat. Estàvem comptant les caigudes una per una, com en un concurs. El dia va acabar menjant gelats. Va ser l'última nit a Pallerols. Alguns dormiren a l'aire lliure.

Adéu Pallerols, hola Barcelona. Tornem pels pobles de Catalunya i vam anar al Club Daumar, un centre d'esplai de Barcelona semblant al nostre de Lisboa. Una dutxa i un dinar ràpids perquè havíem d'arribar a la Sagrada Família a temps. La visita a l'església de Gaudí va ser impressionant. Val la pena.

De bon matí sortim de Barcelona cap a Torreciudad, un santuari marià prop de Barbastro, el poble on va néixer sant Josepmaria. Allà vam tenir meditació i missa a l'oratori de la Sagrada Família.

L'expedició va resultar un èxit. Tots vam arribar feliçment al Xénon. Un viatge amb moltes coses per explicar i, sens dubte, repetir.