El 19 de juny de 2021 diversos joves del Col·legi Major Mendaur, de Pamplona, vam emprendre el viatge a Lleida per realitzar el pas dels Pirineus. Érem 12 universitaris, provinents de Bilbao, Madrid, Mallorca, València, Màlaga, Logroño, Barcelona, ​​Palència i Pamplona. Vam decidir allotjar-nos a Pallerols per viure l'experiència al màxim. Els més atrevits dormien al "forn", on va passar la nit sant Josepmaria.

Vam fer tres etapes: la primera de Peramola a La Ribalera, la segona des de Sallent fins al Riu de Cabó, i la tercera d'Aravell al Riu de Civís. L'última etapa, fins a Sant Julià de Lòria, no la vam poder fer pel mal temps. Tot i l'esforç requerit per realitzar les etapes, vam aconseguir completar-les sense complicacions especials. Així i tot, en diverses ocasions vàrem reviure les escenes originals de 1937, comptant les caigudes a causa de les pendents i els calçats menys muntanyencs que alguns havien decidit portar. El resultat no va passar de diversos entrebancs i alguna esgarrinxada sense importància.

Els més muntanyencs gaudien en silenci dels paisatges, mentre que els altres aprofitaven les travessies per incoar cants diversos i per a tractar temes de conversa més profunds o per proposar jocs i endevinalles. L'ambient era mol bo, i quan algú feia gest de queixar-se acabàvem entre rialles, animant als menys experimentats en l'art de caminar.

A la fi de cada etapa, a la tertúlia que seguia al sopar a Pallerols, repartíem el que algun en va dir "Barbie points" per als que havien fet alguna queixa, amb frases de l'estil "queda molt per arribar?", " estic cansat ", o" parem per fer un descans? ". Era una oportunitat de recordar alguns dels moments més durs amb gràcia. En cert moment, algun va suggerir que repartíssim també "Vargas points", en honor a Juan Jiménez Vargas, per premiar el més fort o el que millor havia aguantat el ritme sense vacil·lar. La inspiració va venir de les estones en què llegíem el relat original, al comprovar que Juan era el que sostenia al grup, sense mostrar debilitat en cap moment.

Durant les caminades, quan arribàvem a un lloc més destacat, aprofitàvem per llegir els comentaris recollits en el llibre "Camino de Liberación" referides a l'etapa que estàvem fent, per imaginar-nos millor la situació dels primers i per animar-nos pensant en les immenses facilitats que teníem nosaltres en comparació: sense fred, caminant de dia, amb calçat adequat, descansant cada dia a Pallerols, i sense perdre'ns cap àpat.

L'últim dia, en què no vam poder caminar pel mal temps, vam aprofitar per anar a Andorra i resar a l'església de Sant Julià de Lòria, on una estàtua en bronze recorda el moment en què sant Josepmaria va poder saludar Jesús sagramentat després de portar més de 16 mesos sense poder entrar en alguna església que no hagués estat profanada.

Aprofitàrem també per veure allà un partit d'Espanya a l'Eurocopa. Ja en el camí de tornada a Pamplona, ​​recordàrem els millors moments de les excursions, i crec que tots teníem al cap una cosa clara: havia valgut la pena reviure de prop, trepitjant sobre les seves petjades i aprenent dels seus relats, les jornades que van portar a sant Josepmaria i a aquells joves, com nosaltres, que l'any 1937 l'acompanyaren a la travessa dels Pirineus.