Associació d'amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra
 
L'ermita romànica de Sant Salvador del Corb
El patrimoni cultural del Camí d'Andorra, de la mà de Josep Espunyes

 

Sant Salvador del Corb

 

         El camí que al capvespre del 27 de novembre de 1937 emprengué l'aleshores sacerdot Josepmaria Escrivà de Balaguer des de Pallerols de Rialb cap a Andorra —avui recuperat—, passa davant per davant de la casa del Corb, un espai natural obert a la roca que fou aprofitat com a habitatge des de temps prehistòrics fins a mitjan segle xx.

            A uns deu minuts de la casa del Corb, anant cap a coll de Mur, hi trobareu, a l'esquerra, un corriol que s'enfila cap al cim de la roca. Si el seguiu, us portarà a les restes del que fou la capella romànica de Sant Salvador, la més petita de Catalunya en aquest art: interiorment fa, centímetre amunt centímetre avall, 3,35 metres d'ample per 5,30 de llarg, amb l'absis a llevant i la porta d'entrada a tramuntana, a causa del cingle que té a tocar mateix de la paret de migdia.En el camp de la mitologia, la creença popular conta que un escurçó guardava la capella tot l'any de lladres i malfactors, tret de la diada de Nadal, data en què aquest rèptil es tornava inofensiu i no picava.

            En l'àmbit eclesiàstic, la capella de Sant Salvador depenia, quan s'hi practicava el culte, de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Peramola, per bé que fou «erijida por la Universidad (comunitat veïnal) de Peramola y la misma Universidad cuida de ella», segons consta al Libro de Visita, de l'any 1758, de la diòcesi d'Urgell. També hi llegim, en aquest document diocesà, que «todas las mencionadas capillas (amb referència a quatre més que depenien de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel)estan con decencia, con los ornamentos necesarios y cerrados con llave».

            A mitjan segle xviii, el poble de Peramola celebrava missa a la capella de Sant Salvador cada 6 d'agost, dia del sant, com consta en un plec de setze fulls d'un «Llibre de Comptes», de l'Ajuntament de Peramola, de l'any 1754: «Dia 6 de Agost, de antiga consuetut va lo poble a la capella de Sn. Salvador a dir missa (ab) lo Sr. Rector». Un acte de culte, doncs, que provenia de temps reculats —com palesa la frase «de antiga consuetut»— i que es practicava sistemàticament cada any. No és estrany, d'altra banda, que la citació s'extregui del document d'operacions comptables suara esmentat: en aquells dies, el consistori peramolí lliurava sis sous al rector de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel per tal de compensar les molèsties que li suposava el desplaçament a l'encimbellada capella de Sant Salvador.

            Tret d'aquesta síntesi, de la petita capella de Sant Salvador no en sabem res més, si no és que fou construïda cap a la darreria del segle XI, segons palesen les arcuacions llombardes que conserva a la façana absidal, amb una finestra de doble esqueixada. Sí que sabem molt bé, en canvi, que s'hauria de refer, a partir dels panys de paret que en resta, si no volem que d'aquí a uns quants anys no se'n canti gall ni gallina.                     

 

El Corb

           

            La roca del Corb forma part del que en podríem dir el massís de Sant Honorat, compost per la mateixa roca del Corb i la roca de Sant Honorat, un conjunt constituït per conglomerats d'origen fluvial, és a dir, material transportat per un riu al mar que cobria la Depressió Central Catalana després d'haver-se aixecat el Pirineu, amb un perfil parió al montserratí. Tanmateix, la figura de la roca del Corb és pròpia, amb una estampa diferent de la que presenta la roca de Sant Honorat, separades l'una i l'altra pel coll de Mur.

            En efecte, la roca del Corb presenta una figura semblant al d'una mola gegantina, ben arrodonida, amb parets encinglerades i aplanada del cim. Així es veu, per exemple, des de l'esplèndida plaça del Lledoner d'Oliana, emmarcada pel roc de Nerola, a l'esquerra, i pel roc de Rombau, a la dreta; o des del lloc abandonat de Cortiuda (Peramola); o des de la collada de Clarà (Solsonès). I d'aquí li ve el nom, pensem: Corb, del llatí curvu, «corbat».

            Fins arribem a creure que a l'arrel del topònim Peramola hi ha la roca del Corb. La primera menció que tenim de Peramola és en la persona d'Arnallus de Petramola, que l'any 997 signa com a testimoni en l'escriptura en què el comte d'Urgell, Ermengol I, atorga la vila de Sallent (Nargó) a la catedral d'Urgell. Un Petramola —o Petram Molam, l'any 1024— que és d'origen llatí —petra (pedra, roca) i moles (voluminosa: mola)— i que significa «pedra voluminosa», «massa de pedra», «pedra en forma de mola», just la imatge que presenta la roca del Corb des de les diverses perspectives del país que hem enumerat suara: l'olianesa plaça del Lledoner, ell lloc de Cortiuda i la collada de Clarà.                     

Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612