Associació d'amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra
 
La flora del Camí d'Andorra 6
A les portes d'Andorra

Una crònica d'Octavio Rico

Si l'etapa anterior va ser un plàcid passeig entre boscos riberencs, la d'avui discorre entre els rius d'Aravell i de Civís i es presenta més aviat com un desafiament per al caminant, ja que durant les gairebé tres primeres hores del recorregut -fins arribar a la Collada de la Torre- tot serà un continu pujar i pujar, gairebé sense treva. I és que entre la vall d'Aravell i la Collada de la Torre cal superar un desnivell positiu d'uns 850 metres, cosa que no està gens malament per començar la jornada. A això cal afegir que tot aquest primer tram discorre enterament per la vessant de solana, de manera que cal anar previnguts també davant els possibles riscs d'insolació i deshidratació.

En canvi, el segon tram de la jornada -des de la Collada de la Torre fins al riu de Civís és com una recompensa a l'esforç requerit per assolir la cota màxima, al coll. Una recompensa perquè, per començar, el camí discorre ja tot el temps en plàcida baixada. A això cal afegir que durant el descens es va travessant un dens bosc de pi roig quallat de molsa i neret, fins al punt que es pot arribar a tenir a estones la sensació d'estar caminant sobre una catifa tova. En fi, per als amants de la natura aquesta caminada és una veritable plaer; de les que no cal perdre's.

Per descomptat, estem parlant de nou de l'orientació de les vessants (solana-obaga) com a factor determinant en la composició i distribució de les comunitats vegetals. Així, mentre l'alzina dolça, ben adaptada als ambients secs, torna a ser l'espècie dominant a la solana, en l'obaga en canvi trobarem abundància de pi roig i un sotabosc humit en el qual, entre altres espècies, creixen al seu aire la molsa i l'azalea (neret). La salamandra i el tritó pirinenc són algunes de les espècies animals que es poden veure en aquesta zona, sobretot al voltant dels rierols que recorren per tot arreu la extensíssima vessant que descendeix fins al fons de la vall de Civís.

De la solana, és obligat destacar el protagonisme dels boscos de carrasca (Quercus ilex rotundifolia), en general poc densos. Entre ells, es descobreixen alguns exemplars més o menys dispersos de roure martinenc (Quercus humilis). En canvi, són abundants les pastures seques en les quals destaca la presència de l'estepa de muntanya (Cistus laurifolius), amb la seva característica flor blanca, que viu perfectament adaptada als terrenys secs i assolellats.

 

A partir de la Caubella comencen a imposar-se en el paisatge els boscos de pi roig. El guany en alçada es nota també en l'aparició, ja gairebé arribant a la Collada de la Torre, d'algun bedoll (Betula pendula), arbre inconfusible per la forma romboïdal de les seves fulles pendulants i pel cridaner color blanc-platejat de la seva escorça. Ja a la Collada, el pi roig coexisteix amb les masses de pi negre i fins i tot amb alguns avets, però aquell torna de seguida a recuperar tot el seu protagonisme en la baixada cap a la vall de Civís. En efecte, a dreta i esquerra el camí va serpentejant entre denses poblacions de pi roig que semblen sorgir d'un sòl encatifat de azalees (Rhododendron ferrugineum), un arbust que es desenvolupa bé en sòls àcids. El color rosat de les flors acampanades del neret, i també les llustroses fulles ovalades fan que sigui molt apreciat pels naturalistes. De tota manera, qui vulgui contemplar al natural les belles flors d'aquest arbust haurà de tornar a l'estiu ... Mentrestant, recomano mirar la foto.

El descens per l'obaga fins arribar a la vall de Civís és, en fi, un deliciós passeig, en què tampoc falten els petits boscos de bedoll i, ja a prop del riu, la vegetació de ribera, entre la qual abunden els verns i els freixes.

A les zones més humides, prop del llit del riu, es poden observar algunes espècies de falgueres, i fins i tot equisets, els anomenats "cua de cavall" (Equisetum hyemale), formant sovint denses colònies. En temps d'estiu aquesta és també una bona zona per recol·lectar maduixes i gerds (Rubus idaeus) i marxar a casa amb un bon gust de boca. Com el que sol deixar sempre en els caminants la culminació d'aquesta jornada primaveral. En la propera, creuarem ja la frontera amb Andorra, terra d'acollida per variades raons, entre les quals cal també destacar la riquesa botànica de les seves terres.

Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612