Associació d'amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra
 
Unes noies de Pamplona a Pallerols y Andorra

A pesar de la duresa del camí, el nostre goig fou immens


El passat 12 de juliol, set residents del Col·legi Major Olabidea, de Pamplona, ​​vam emprendre un viatge que ens portaria a reviure les petjades que sant Josepmaria va realitzar travessant els Pirineus l'any 1937.

 

A la nostra arribada a Pallerols ens va rebre en Ramon, que gràcies a les explicacions que ens va donar -mantenint-nos a totes expectants- va aconseguir traslladar les nostres ments a aquells anys.

 

Durant aquesta setmana vam realitzar 5 etapes.

 

El primer dia vam anar des de Peramola a la Casa del Corb, un petit "entrenament" per escalfar els nostres músculs, ja que la segona etapa, possiblement la més dura del recorregut, va ser des de La Ribalera, pujant la muntanya d'Aubenç, fins a Les Masies de Nargó.

 

En aquesta segona etapa vam tenir la gran sort de poder celebrar la Santa Missa a la Ribalera. Va ser un moment per agrair, i a més ens va donar les forces que necessitàvem per poder pujar la canal de la Jaça amb èxit.

 

La nostra tercera etapa va començar a les Masies de Nargó i va acabar a Fenollet, on vam poder dinar al mateix lloc en el que sant Josepmaria i els seus acompanyants van rebre el seu últim menjar en condicions, abans d'arribar a Andorra.

 

El quart dia vam començar en el Riu de Civís, vam pujar el Barranc de la Cabra Morta, i arribàrem a Sant Julià de Lòria. Un cop a Andorra, vam anar en primer lloc a resar a l'església de Sant Julià de Lòria, on anys enrere sant Josepmaria va poder resar al costat de Jesús Sagramentat després de llargs mesos de no poder entrar en una església amb culte. A continuació vam poder gaudir d'un refresc molt fred i ben merescut.

 

L'últim dia vam pujar a la Cabana de Sant Rafel, on per segona vegada vam tenir la gran sort de poder assistir a la Santa Missa, en un lloc igual d'espectacular i inusual que la Ribalera. Finalment, després d'aquests dies caminant vam acabar aquesta experiència amb una bona tarda al riu.

Durant aquestes etapes, mentre unes semblaven cabres pujant la muntanya i altres pujaven al seu ritme per darrere sospirant de tant en tant, se sentien frases com "només per haver pujat això, ja haurien de ser tots sants" o "noies, no us atureu que es refreden els músculs ". No obstant aquestes dificultats, amb els ànims que ens donàvem  unes a les altres, la música que sonava des d'un altaveu, les cançons cantades a ple pulmó, les rialles, i volent posar-nos en la pell d'un novembre de 1937 amb fred, fam, foscor i en espardenyes, les arribades al cim es feien més amenes i se celebraven amb molta alegria.

 

Altres, més valentes, van decidir passar una nit dormint al "forn", on sant Josepmaria passaria una de les majors nits de penombra de la seva vida.

 

No em vull deixar el gran detall d'aquestes "ferides de guerra" (com algunes les anomenaven) a les cames i als braços a causa dels matolls que envoltaven el camí, ni tampoc aquests sopars a l'aire lliure contemplant el capvespre, una estoneta de oració amb vistes a la muntanya o aquest últim dia a Torreciudad donant gràcies per aquesta gran experiència, que sens dubte repetirem.

Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612