Associació d'amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra
 
Un grup de nois de Sant Cugat, a Pallerols i Andorra

Un viatge molt divertit, tot i els patiments en alguns punts


Acabem de tornar de Pallerols on hem fet diverses etapes del camí a la llibertat, que va realitzar sant Josepmaria a la tardor de l'any 1937.

Sortim de Sant Cugat de Vallès el divendres 3 de setembre, en dos cotxes, un grup d'11 persones. En arribar a Pallerols i després instal·lar-nos al refugi, Octavio, el nostre guia, ens va explicar el significat històric de l'indret on acabavem d'arribar.

L'endemà, dissabte, després d'un bon esmorzar i de preparar els entrepans per a la jornada, vam anar a Peramola des d'on vam sortir cap a la Roca del Corb, una muntanya que recorda Montserrat per les seves formes corbes i monolítiques. El temps era calorós, però no sufocant. Des de dalt, vam poder albirar molt bé en la distància el Barranc de la Ribalera, el nostre objectiu d'aquest dia.

A la Roca del Corb hi ha una cova que va servir com a refugi de pastors i com a habitatge en temps passats, anomenada Casa del Corb. Per aquí va passar l'expedició de sant Josepmaria el novembre de 1937. Vam baixar cap a un barranc, vorejant un torrent sec, i en unes dues hores de camí arribem finalment al barranc de la Ribalera; un lloc molt agrest i veritablement extraordinari. Allà, sobre un rústic altar de pedra, mossèn Pau va celebrar la Santa Missa, recordant la que en aquest mateix lloc va celebrar sant Josepmaria fa gairebé 84 anys, en circumstàncies ben diferents. Després de la missa vam reposar forces amb els entrepans que portàvem a les motxilles.

En acabar de menjar ens vam dividir en dos grups: Octavio i mossèn Pau van anar a recollir els cotxes, mentre els altres ens dirigim cap al pantà d'Oliana. El grup que anàvem cap al pantà vam perdre el camí en l'últim tram ... Ens va desanimar bastant ja que calia recórrer mitja hora més de camí. Vam dubtar que poguéssim arribar al pantà per aquest camí alternatiu, però vam decidir córrer el risc i continuar pel camí que havíem iniciat. Després d'una altra petita equivocació, i albirant ja el pantà a prop, vam decidir una cosa que, després, haguéssim de lamentar: escurçar el camí en línia recta. Llavors vam aprendre que no sempre el camí més recte és el més curt. Vam obrir camí a travers de matolls d'espines per dins el bosc. Finalment vam arribar al punt de trobada amb un bon retard i molt cansats; Octavio i el mossèn, ens estaven esperant a la vora de l'embassament. Aquest contratemps no ens va pas impedir creuar el pantà nedant fins a l'altra riba, on vam gaudir molt fent salts a l'aigua. Un cop de tornada al refugi de Pallerols, i abans de sopar fajitas mexicanes, Octavio ens va ensenyar el "forn" on havia intentat dormir l'expedició de sant Josepmaria la nit de l'21 a l'22 de novembre de 1937. Quina odissea!

L'endemà, amb una dura jornada davant nostre, Octavio va suggerir que no veia el grup amb força per fer-la completament, però el mossèn el va convèncer per fer-la tota. La caminada efectivament va ser dura, sobretot per la intensa calor. Sortint d'un lloc proper a un riu (el riu Sallent), caminem fins arribar a una petita ermita romànica en ruïnes. Des d'allà vam començar una ascensió per un "camí" de pedres. La marxa era lenta, la calor apretava i començava a escassejar l'aigua. A dalt, l'Octavio ens esperava amb abundants begudes que vam agrair moltíssim; i allí descansàrem una estona. Vam baixar la muntanya i vam arribar aviat a Fenollet, on vam fer una parada per menjar alguna cosa abans de pujar per la costeruda costa que travessa la muntanya de Santa Fe a través d'una canal molt empinada, el Grau de Fangueret, però amb unes vistes increïbles. La baixada des de Santa Fe es va fer amena. Vam veure una vaca morta en el més pur estil del llunyà oest americà. Xerrant sobre una cosa i altra, el descens es va fer ràpid, tot i que cal tenir unes genolls acostumades a la baixada. Vam menjar a mig camí, on Octavio ens esperava amb una síndria que estava esquerdada pel tracte que li havíem donat en el viatge, però que estava boníssima! L'última baixada, fins arribar als cotxes, va ser molt més ràpida del que s'esperava.

L'endemà, dilluns 6 de setembre, vam fer una part de l'última etapa del camí, just abans d'arribar a Andorra. Després de creuar la riera d'Argolell, seca a l'estiu, vam ascendir una última costa; una pujada curta, però potser la de major pendent de totes les que havíem fet en les jornades anteriors. En arribar a la casa del Mas d'Alins sabíem que estàvem ja a Andorra. Octavio ens esperava, un cop més, amb beguda; prenem un aperitiu, després de resar en un oratori commemoratiu de la Mare de Déu de Canòlich. Des d'allà, vam fer l'últim descens, uns més de pressa que d'altres, fins a la vall del riu Valira on es troba el poble de Sant Julià de Lòria. Allà vam menjar relaxadament en un McDonals.

Aquest viatge ha estat molt divertit, tot i els patiments en alguns punts. Hem viscut moltes aventures i sens dubte volem repetir. Ara ens fem una idea millor del que va passar en l'expedició original de l'any 1937 en unes circumstàncies extraordinàries.

Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612